Un català a la cort dels tsars

Agraïm sincerament al sr. David Moré, arxiver de l'Arxiu Municipal de Tossa, que ens fes arribar aquest interessantíssim llibre.

Que els catalans hem sigut sempre un poble emprenedor es un fet que pocs posen en dubte. Com es sabut, durant el s.XVIII el comerç català conegué una etapa d'expansió important: la producció d'aiguardent, de vins, de teixits i altres manufactures rellançaren els intercanvis comercials del nostre país. Es en aquest context que Mario Zucchitello ha publicat aquest any un magnífic treball sobre la figura del tossenc Antoni Colombí Payet (Tossa 1749-Sant Petersburg 1811). Aquest fill de la Costa Brava, comerciant des de ben jove, fou el primer català establert a Rússia a compte d'una casa comercial barcelonina, la Francesc de Milans&C. Tot i que el comerç entre l'Imperi dels Tsars i Espanya no era cosa fàcil (aranzels, competència amb els anglesos i holandesos...) Colombí perseverà en els seus tractes i quan la companyia barcelonina abandonà la filial a Sant Petersburg, ell restà allà dirigint els intercanvis comercials amb tanta eficiència que el 1785 fou nomenat primer Cònsol General d'Espanya a Rússia. A partir de llavors, la seva capacitat comercial i els seus bons tractes tant amb la Cort russa com amb l'espanyola possibilitaren les relacions a nivell internacional entre les dues potències en una època que ben aviat es veuría marcada per l'expansió napoleónica.

Colombí doncs, passà gran part de la seva vida a Rússia i nomès vinguè una vegada a la Península a fer tractes a Madrid i a visitar la seva Tossa natal per motius familiars. A la ciutat del Bàltic va ser on es feu conegut i on creà una família (es casà el 1808 amb la baronessa alemanya Maria de Bode Kinnersley, matrimoni del qual nasquè una filla) que desprès esdevinguè noble: el llinatge dels comtes de Colombí que encara existeix a l'actualitat. Un temps desprès de la seva mort, el seu germà Francesc que tambè residia a Sant Petersburg, fou nomenat igualment Cònsol General.

A nosaltres ens resta gaudir de la lectura d'aquesta biografía d'un personatge fins ara desconegut, fel.licitar al sr. Zucchitello pel seu extens i complet treball, i recomanar-ne la lectura a tothom que estigui interessat no nomès en la història de Rússia i de les relacions hispano i catalano-russes, sinó tambè en la Història en general.




Un català a la cort dels tsars: Antoni Colombí Payet, comerciant i primer Cònsol General d'Espanya a Rússia (Tossa 1749-Sant Petersburg 1811)
Zucchitello, M.
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Col.lecció Arxius i societat
Barcelona 2008

La perversió de la Ciència: el Lisenkoïsme

Com es sabut, la URSS fou un estat en el qual els avenços científics foren sempre considerats una prioritat: La carrera espacial (llançament de l'Sputnik el 1957; arribada de l'Home a l'espai el 1961); l'energía nuclear i armamentística; la medicina...Tots aquests camps i molts d'altres estaven relativament avançats respecte a Occident i la ciència soviètica tinguè gran projecció internacional.
No obstant, hi hagueren casos en els que la pseudociència (es a dir, tots aquells estudis que suposadament son científics peró no es basen en un estudi real ni aporten proves: radiestèsia, parapsicología, creacionisme...) s'imposà. Es el cas de l'anomenat Lisenkoïsme o Lysenkisme, teoría biològica pseudocientífica que perjudicà greument l'agricultura soviètica i la negació de la qual suposà per molts científics l'exili i fins i tot la mort...

Tròfim Denísovitx Lysenko va nèixer el 1898 a Karlovka, Ucraïna, fill d'una humil família de pagesos. De ben jove, s'interessà per l'agricultura i feu estudis d'agronomía a Kiev. A finals dels anys vint el trobem treballant a Bakú, on afirmà haver descobert un procediment mitjançant el qual, si congelem les llavors d'un determinat producte i les fem crèixer desprès a qualsevol lloc, aquesta planta es desenvolupa independentment de les condicions ambientals. Es a dir que si per exemple plantèssim llavors de taronger convenientment vernalitzades (congelades prèviament) als Pirineus, aquests creixeríen sense problema. Lysenko afirmava ser capaç de convertir el nord de Rússia (zona amb un clima sub-polar) en un territori ple de blat i altres productes agrícoles.
Contràriament al que ens podem imaginar, Lysenko no fou objecte de burla, ans al contrari, amb el suport del mateix Stalin fou elevat als graus més alts de la jerarquía científica soviètica. S'afirmà d'ell que era un "gran científic, fill del poble, que amb la seva intuïció ha fet descobriments innovadors per a la Ciència Universal". El que interessava destacar es que Lysenko era un científic gairebè autodidacta, no acadèmic, i que gràcies al Comunisme havia pogut fer els seus descobriments. No cal dir que tot i escriure tractats sobre la seva teoría, els seus experiments no donaren cap èxit...

El fons de la questió es que Lysenko basava la seva teoría en el Lamarckisme (per el biòleg francès Jean-Baptiste Lamarck, un dels precursors de la genètica). El Lamarckisme afirma que els èssers vius (siguin animals o vegetals) no porten caràcters genètics adquirits, sinó que aquests van canviant depenent de l'ambient. Per entendre'ns, sería com afirmar que els negres afroamericans o que viuen a Europa, a base de viure en climes més freds i menys assolellats que l'Àfrica, s'acabaràn convertint en blancs...Aquesta teoría va ser desmuntada totalment per la genètica de Mendel, que es la que actualment s'accepta.
Lysenko era per tant un Lamarckista convençut, i tots els biòlegs i genetistes que se li oposaren foren apartats de les universitats amb l'excusa que eren uns "burgesos contrarevolucionaris i agents d'Occident". Nikolai Vavilov (genetista de renom) i altres científics que havien criticat Lysenko foren deportats al Gulag on moriren a causa de les privacions i els mals tractes.

Amb la mort de Stalin (1953), el poder de Lysenko s'apagà en els cercles científics i les seves teoríes foren definitivament rebutjades (en els aproximadament trenta anys que durà la seva influència, no fou possible fer crèixer blat a l'Àrtic ni llimoners a Sibèria). Els científics opositors que restaven vius retornaren dels camps de treball i la ciència soviètica poguè deslliurar-se de les pseudociències anteriors i esdevenir la potència científica que tots coneixem. No obstant, a països amb un comunisme dur com la Xina, les teoríes de Lysenko foren acceptades ben bé fins als anys 60.

Tròfim Lysenko morí completament oblidat i desacreditat el 1976.


Font: http://webpages.dcu.ie/~sheehanh/lysenko.htm