dilluns, 23 de novembre de 2009

Tsar (2009)

Avui parlarem d'un d'aquells films que segurament (bé, segur) no veurem als nostres cinemes: Tsar, de Pavel Lungin. Aquesta superproducció relata el regnat d'Ivan el Terrible (1530-1584), un dels personatges més cruels i abjectes de l'història de la Humanitat: un tsar que es proclamava descendent de l'emperador romà August; que es casà sis vegades i a diferència del seu coetani Enric VIII d'Anglaterra no va fer executar cap de les seves esposes peró sí que fou capaç de matar el seu propi fill d'un cop de maça; un monarca que s'entretenia fent lluitar homes i òssos en un circ improvitzat emulant les lluites amb lleons de l'antiga Roma; un cristià fanatitzat que va crear una ordre monàstica pròpia (els oprichniks) que cavalgaven de nit pels pobles de Rússia exterminant els seus enemics; un sobirà que va ser capaç de demanar el matrimoni a la reina Elizabeth d'Anglaterra i al veure's rebutjat, li va enviar una carta parlant-li dels seus suposats problemes menstruals. En fi, un bona peça que l'història recordarà com un dels dirigents més paranoics i fanàtics que han existit mai. Tot enmarcat l'entorn gris i fred de la Rússia tardo-medieval, encara que hi ha qui hi ha trobat (igualment que en la mítica Ivan Grozny (el Terrible) de S.M.Eisenstein) una metàfora de l'stalinisme o l'abús de poder que durant molt de temps ha caracteritzat la classe dirigent russa.

El fet que alguns cinemes hagin emès la magnífica Katyn d'Andrzej Wajda, ens fa pensar que es possible que cada cop més es projectin superproduccions de l'Europa de l'Est als nostres cinemes. Esperem que així sigui.

Us posem el tràiler amb subtítols en anglès:

2 comentaris:

Síla Slovés ha dit...

Ivan IV va ser un monarca absolut i autoritari com tants altres abans i desprès d'ell. El que passa és que l'ésser humà té tendència a pintar la Història amb colors vistosos, tot resaltant-ne alguns aspectes, esmorteïnt uns altres i, fins i tot, acceptant rumors estesos com a fets històrics comprobats.

En el cas d'Ivan IV, la seva crueltat no va ser gens superior a la que van exhibir altres estadistes contemporanis seus, com per exemple Oliver Cromwell. Si comparem el nombre de víctimes que van provocar un i altre, veurem fàcilment que les de Cromwell són molt més nombroses. Malgrat això, Cromwell és un personatge històric "neutre" (o positiu, per als anglesos), mentre que Ivan IV "el Terrible" ha quedat marcat per sempre amb un inesborrable signe negatiu.

N'hi ha prou amb les paraules "va matar el seu propi fill" per desencadenar tota una reacció d'associacions negatives vers aquest personatge. La majoria de gent probablement l'imagina colpejant cruelment un nen petit. En realitat, el seu fill era ja un home gran, i Ivan IV el va colpejar amb el seu bastó (mortalment) a conseqüència d'una discussió, fet del qual el tsar es va empenedir a l'instant en adonar-se de les conseqüències del seu esclat de fúria.

Sense negar el caràcter colèric i autoritari d'aquest tsar, sóc de l'opinió que gran part de la seva "llegenda negra" va ser intencionadament promoguda pels seus adversaris polítics, especialment pels nobles "boiards", una part important dels quals va arribar a posar-se al servei del rei polonès. El cas més representatiu d'això és el del príncep Andrei Kurbski, que va creuar amb Ivan IV una sèrie de cartes molt interessants de llegir.

I, ja que parlem de Polònia, la pel∙lícula "Katyń" de Wajda –amb tot el meu respecte per les víctimes d'aquell crim monstruós– em sembla una mostra més de propaganda interessada, ja que per denunciar aquells fets no és necessari caure en representacions maniquees d'angèlics i purs polonesos contra malèvols i inhumans russos.

URI ha dit...

Benvolgut amic,

els seus coneixements sobre història russa son impresionants. Bé, com ha dit, la llegenda negra que envolta Ivan el Terrible molt bé podria haver estat creada pels boiards, peró recordem que no fou l' únic líder d'aquell segle amb una fama tan sinistra. Felip II, per exemple, (coetani d' Ivan) fou tan blasmat que encara es parla de la "leyenda negra". De casos n'hi ha molts, no només el del tsar rus.

Pel que fa a Katyn, qué es podia esperar?. Si la pel.lícula es polonesa, es fàcil preveure la imatge que hi tindran els russos. De totes maneres, prefereixo pensar que la crítica es més cap al comunisme com a ideologia que cap al poble rus.

Salutacions cordials