Els taxistes del tsar

Recentment, l'escriptor Joan Daniel Bezsonoff ha publicat Una educació francesa (L'Avenç, 2009). Aquest autor, una de les veus més conegudes de la literatura catalana actual, repassa en moltes de les seves obres el fet de ser un català nascut a França; quina es la situació de la nostra llengua a la Catalunya Nord i quines perspectives de futur es contemplen. Es un tema que coneix bè, ja que es professor de català a Perpinyà. Tambè ha publicat novel.les com La presonera d'Alger (2002) i La guerra dels cornuts(2004).

El 2007, l'editorial Empúries va publicar Els taxistes del tsar, una crònica familiar sobre els avantpassats russos de Bezsonoff. El seu avi, Mitrofan Tikhonovitx Bezsonov (els francesos transcrigueren el seu cognom com a Bezsonoff) fou un dels milers d'exiliats russos que abandonaren la seva pàtria desprès de la Revolució de 1917 i la posterior Guerra Civil Russa (1917-1923). La majoría emigraren a Occident (França, Alemanya, Bèlgica...), i d'altres fins i tot a la Xina (a la ciutat de Harbin encara hi ha un barri rus, creat als anys 20 per russos blancs i que coneguè un gran esplendor fins a la II Guerra Mundial). Doncs bè, l'avi del nostre escriptor fou un d'aquells emigrants que s'instal.laren a França i tingueren de viure enmig d'una gent que parlava un idioma diferent i que poc tenien a veure amb la Rússia ancestral que havien deixat.

Al llarg de les 120 pàgines del llibre, Bezsonoff descriu el seu interès per la terra dels seus avantpassats; la joventut del seu avi i el seu oncle a Voronezh; la seva participació a la Gran Guerra i el seu exili a França, on hagueren de sobreviure des de zero per guanyar-se les garrofes...Tambè ens parla, com no, del seu interès per la llengua i literatura russes.

Així doncs, recomanem la lectura d'aquest llibre escrit per un català d'orígen rus per veure com, no solament aquestes dues identitats, sino tambè qualssevol altres, poden viure en completa harmonia.



Els taxistes del tsar
Joan Daniel Bezsonoff
ed. Empúries, BCN 2007
121 pàg.

Els homes-mico d'Stalin

Que els dictadors son gent extravagant (a part de terribles, està clar) es un fet molt conegut. Doncs bè, el 2005 va sortir una notícia referent als plans que va idear Josif Stalin per crear un exèrcit d'homes-mico....capaços de realitzar tasques difícils o molt pesades pels èssers humans. El 1926 Stalin contacta amb el Dr. Ilya Ivanov, conegut pels seus creuaments genètics de cavalls de carrera durant l'època tsarista, per que realitzès experiments d'inseminació entre humans i mones. Així, aquell mateix any s'otorguen 200.000 rubles a Ivanov perqué organitzi un viatge a l'Àfrica Occidental Francesa (el que avui es Guinea, el Camerún i la Rep.Centroafricana) per adquirir micos sobre els que realitzar aquesta aberració.

De tornada a l'Urss Ivanov s'estableix a Geòrgia, on insemina mones femella amb esperma humà sense aconseguir, òbviament, cap resultat satisfactori. Al cap d'un temps, com que les investigacions no prosperaren, Ivanov es detingut i exiliat a un Gulag del Kazakhstan, on mor el 1931. Aquesta fou la recompensa del dictador soviètic al pobre inseminador de cavalls per haver fracassat...

El cas es que Stalin volia, segons les seves pròpies paraules, aconseguir un "èsser humà nou, insensible al dolor, resistent i indiferent respecte la qualitat del menjar que se li dóna", en resum, un robot-comunista que no protestés per les condicions de vida que l'envoltaven; el somni de qualsevol dictador, vaja. Aquests homes-mico haurien estat utilitzats en mines, construccions,etc...Encara que sembli extrany, la cultura popular de l'època estava plena de novel.les sobre experiments similars, com L'illa del Dr.Moreau de H.G.Wells. Se sap que Stalin era un lector de novel.les de l'Oest, de Ciència-Ficció...i es molt possible que aquesta idea aberrant l'haguès tret d'alguns d'aquests relats. El malaurat Ivanov, segurament conscient de que els experiments fracassaríen, acceptà per seguir en vida un quant temps més.

Aquest cas te algun paral.lelisme amb el de Lysenko, l'agrònom autoanomenat genetista que pretenguè fer crèixer arbres fruiters a l'Àrtic (vegeu l'entrada La perversió de la Ciència: el Lisenkoïsme, publicada el novembre en aquest mateix blog). Ambdós experiments foren aberracions que no tiraren endavant, peró ja veiem com anaven certs estudis científics durant l'estalinisme. Aquest, igual que el nazisme, no dubtà en desafiar la ciència oficial per aconseguir fites pseudoacadèmiques per justificar la seva ideologia, peró tant en un cas com en l'altre, fracassaren estrepitosament.

Aquesta es la notícia original del 2005:
http://news.scotsman.com/weirdoddandquirkystories/Stalins-halfman-halfape-superwarriors.2688011.jp


Ilya Ivanovitx Ivanov

La vida quotidiana sota l'estalinisme

Anunciem l'aparició d'un llibre que llegirem amb molta atenció. Es tracta de Los que susurran, la represión en la Rusia de Stalin, d'Orlando Figes, expert en cultura i història russa. Aquest investigador britànic ja ens ha deixat dues obres magnífiques: La revolución Rusa i el baile de Natasha (sobre la cultura rusa des del s.XVIII fins el XX.), publicats per Edhasa.

En aquesta ocasió, ens acosta a l'angoixant vida dels ciutadans soviètics sota el règim d'Stalin; les delacions i denúncies per part dels veïns; les visites nocturnes de la NKVD per arrestar a la gent mentre dormíen; la por de qualsevol ciutadà a caure sota sospita i ser enviat als soterranis de la Lubyanka o a la presó de Butyrki (llocs terribles)...en resum, un relat realista sobre la vida de persones normals i corrents que ens permet entrar en un ambient que res tenia a envejar a una pel.lícula de terror: aquesta era la situació que molta gent visquè a l'Urss des de finals dels anys vint fins a principis dels cinquanta. Una situació en la que la desconfiança, el silenci i el terror eren moneda corrent cada dia.

El 20 de març sortirà a la venda. El preu es de 40€ (tè gairebè 1.000 pàgines, com tots els de l'autor), peró en tot cas, els diners estaran ben invertits...



http://www.lecturalia.com/libro/26884/los-que-susurran

Los que susurran
Orlando Figes
ed. Edhasa, 2009
960 pàgines
preu: 40€