Ramon Llull i el vodka

Agraïm a la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya i al sr. Armand Sanmamed que ens hagin respost i publicat una carta que els hi vam enviar referent a les relacions entre l'insigne Ramon Llull, la traducció de les seves obres al rus ja al segle XV i la fabricació de la vodka. Ho reproduïm ja que creiem que es una informació molt interessant:


Carta del lector. Oriol Ribas: Ramon Llull i el Vodka

L’Oriol Ribas, seguidor de la nostra pàgina web i responsable del blog Rússia al cor http://russialcor.blogspot.com/ que té com a finalitat acostar dues cultures aparentment tan distants la catalana i la russa i que us recomanem, vivament, que visiteu, ens envia aquesta carta que ens ha semblat interessant reproduir i respondre. Diu l’Oriol:


"Benvolguts,

us envio un fragment de l'obra d'Alejandro Muñoz-Alonso La Rusia de los Zares (Ed. Espasa, 2007, pàg. 46) que m'ha semblat molt interessant. Parlant de la teologia russa de finals del s.XV (época en la que l'estat moscovita comença a agafar embranzida després de la dominació tàrtara), menciona (això si, referint-se a Raimundo Lulio i a la seva condició de mallorquín) la figura de Ramon Llull. Això es important, ja que de fet, no fou fins al segle XVII que es començen a conèixer autors occidentals a la cort i establiments religiosos moscovites:

Despertó un enorme interés la figura del mallorquín Raimundo Lulio y sus pretensiones de encontrar una "ciencia universal" hasta el punto que su obra Ars magna, Generalis et Ultima fue traducida al ruso. No fue esta la única influencia mallorquina y del propio Lulio en la Moscovia de esta época, ya que, por sorprendente que pueda parecer, según la tesis de G.Uspensky, en una obra publicada en Jarkov en 1818, la destilación del vodka se perfeccionó en Mallorca y fue transmitida a los genoveses por el propio Raimundo Lulio, de forma que este conocimiento llegó a Rusia a finales del siglo XIV o principios del XV , vía las colonias genovesas de Crimea. Desde nuestra perspectiva de finales del siglo XX resulta curioso señalar que fueron los médicos los principales introductores del vodka en Rusia y que esta bebida era popularmente considerada una especie de elixir de la vida dotado de ocultas propiedades curativas.

Us ho envio com a curiositat per si ho voleu investigar o publicar. Encara que sembli una nació molt pròxima, Rússia no s'obrí a occident fins al segle XVII, o sigui que veiem que, segons G.Uspensky, aquest fou en certa manera l'introductor del mètode de destil·lació del vodka (literalment “aigüeta”, en rus) entre els moscovites.

Cordialment,
Oriol Ribas"


Benvolgut Oriol,

Ramon Llull és, sens dubte, la figura més important amb què la cultura catalana ha contribuït al progrés del pensament universal. Les seves obres van influir en molts dels grans filòsofs europeus posteriors: Nicolau de Cusa, Picco della Mirandola, Ximenes de Cisneros, Agrippa von Nettesheim, Giordano Bruno, John Dee, Jacques Lefèvre d’Etaples o Condorcet i figura com un dels precursors de la informàtica per la seva influència sobre Leibniz, fins al punt que és el patró de les enginyeries informàtiques.

Llull va ser un home polifacètic, un Da Vinci medieval, interessat pels aspectes més diversos del coneixement. Filòsof, teòleg i poeta, una de les facetes menys conegudes de la seva personalitat és la de haver estat considerat un dels tres grans mestres de l’alquímia medieval, juntament amb Arnau de Vilanova i Joan de Peretallada (tots tres, curiosament, comparteixen el fet que els seus noms han estat tradicionalment llatinitzats per la historiografia espanyola amb una clara intencionalitat desnaturalitzadora).

Ramon Llull és el primer autor europeu que descriu el procés de destil·lació de l’alcohol. Arnau de Vilanova és el primer que descriu aquest procés no com a una mera teoria, sinó amb els detalls tècnics que permetien dur-la a la pràctica i és el primer que, a Europa, aprofita la descoberta per a usos terapèutics. Una altra de les descobertes de Vilanova va ser que els esperits d’alcohol barrejats amb plantes aromàtiques potencien la seva acció. Quant a Joan de Peratallada, va escriure un tractat molt influent titulat De consideratione quintae essentiae en què designava l’alcohol amb el termes aqua vitae o quinta essentia, que considerava la panacea contra tota malaltia. La seva defensa de la quinta essentia va ser molt important ja que va animar els farmaceutics a buscar i extreure altres quintes essències de minerals i plantes fet que va posar les bases de la iatroquímica que es va desenvolupar el segle XVI, fundada per Paracels.

Per això, no ens ha d’estranyar que Muñoz Alonso ens parli de la influència de Llull en la teologia russa ni que Uspensky el consideri l’introductor del mètode de destil·lació del vodka.

Cordialment,
Armand Sanmamed



enllaç: Ramon Llull i el vodka

Les illes de la fí del món

Avui viatjarem a un dels indrets més curiosos del planeta: les illes Diomedes. Poca gent ha sentit parlar d'aquestes dues illes que es troben a l'Estret de Bering, lloc de separació entre Euràsia i Amèrica. Qué tenen d'especial? Doncs entre d'altres coses, es un dels pocs llocs de la terra on es pot viatjar en el temps. Si, si, tal com sona. L'explicació peró es bastant simple: les dues illes estan separades per la Línia Internacional de canvi de Data, o sigui que, mentre en una illa es avui, a l'altra ja es demà, estant el viatge en el temps distanciat en l'espai per només 1 km...



Situació de les Diomedes

Aquestes illes també tenen una altra particularitat: Si haguès esclatat un conflicte durant la Guerra Freda, segurament hauria estat un dels primers llocs a rebre: l'illa gran ( illa Ratmanov) es de Rússia, i la petita (Little Diomede), dels Estats Units. Tot i que foren descobertes pels russos al segle XVIII, quan el 1867 el tsar Alexandre II es venguè Alaska als americans, la nova frontera es traçà entre les dues illes. I com eren les relacions humanes entre elles, ja que estan habitades? Doncs tot i que en un principi bastant estretes (els habitants autóctons son esquimals que vivien de la pesca a les mateixes aigües), als anys cinquanta els soviètics van evacuar la seva illa i van traslladar la població al continent, posant-hi una base militar. Actualment només hi viuen unes 150 persones en un petit poblat de l'illa americana.


A l'illa de l'esquerra (EE.UU) es avui, mentre que a l'altra (Rússia) ja es demà.

Ferran Sor, el músic català que va inaugurar el Teatre Bolxoi

Reproduïm, amb permís del seu autor, el sr. Armand Sanmamed, una petita biografia d'aquest personatge fins ara desconegut per a nosaltres i que ,com a russòfils i catalans, ens ha cridat molt l'atenció. L'original (així com d'altres informacions interessants sobre la nostra història) el trobareu a la web de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya


L’Escolania de Montserrat, de la qual tenim notícies escrites des de principis del segle XIV, ha estat, tradicionalment, bressol de bons músics, alguns dels quals han aconseguit un reconeixement universal. Un d’aquests músics de fama universal, tot i que força desconegut encara entre nosaltres, va ser el guitarrista i compositor Ferran Sor ( o Sors).

Ferran Sor va nèixer a Barcelona, l’any 1778. Es va formar com a músic a l’Escolania de Montserrat. Tot i que durant la guerra del Francès, en un primer moment, va combatre els francesos, es va acabar afrancesant i va haver de marxar a l’exili, amb el retorn al poder de Ferran VII. Va viure a París, entre els anys 1813 i 1815, i a Londres, entre 1815 i 1823, any en què es va traslladar a Rússia. Va compondre ballets, simfonies, música religiosa, cançons i, fins i tot una òpera. Va ser un músic i compositor reconegut en la seva època i, més enllà, ha esdevingut un dels grans referents mundials de la guitarra, sobretot pel seu cèlebre tractat Méthode pour la Guitare, considerat un clàssic d’aquest instrument.

A Rússia va tenir una consideració especial: va compondre una marxa fúnebre per al funeral del tsar Alexandre I i el ballet Hercule et Omphale per a la coronació de Nicolau I. El seu ballet Cendrillon va ser l’obra escollida per inaugurar el famós Teatre Bolxoi de Moscou, el 18 de gener de 1825.

L’any 1827 va tornar a París on residiria fins a la seva mort, l’any 1839.


Armand Sanmamed