dimarts, 19 de gener de 2010

Maria Martí

Agraïm sincerament al sr. David Duaigües que ens hagi permés publicar aquest article i el permís per reproduïr-hi les imatges que hi apareixen.

Encetem aquest any amb un article sobre uns fets ocorreguts ja fa un quant temps i que, al nostre entendre, van merèixer molt poca atenció (només uns quants articles a la premsa catalana i alguna presència a internet). Primer de tot hem de dir que nosaltres, ni neguem ni afirmen aquesta història. Es a dir, que la nostra postura es simplement informativa i, a partir d'aquí, que tothom tregui les conclusions que li semblin més oportunes. Dit aixó, anem a explicar el cas de Maria Martí.

El senyor David Duaigües, resident a les terres de Lleida, va començar a interessar-se per la història de la seva mare, Carme Martí, quan aquesta li explicà que, havent nascut a la coneguda Maternitat d'Elna (dirigida per l'infermera suïssa Elisabeth Eidebenz i que acollí moltes mares i nens desprès de la Guerra Civil) i posteriorment, vivint a l'orfanat de Girona a partir del 1942, va començar a rebre les visites de Maria Martí (la seva mare) fins que aquestes van cessar el 1956. A partir d'aquí, es perd la pista de Maria Martí.

Intrigat per aquesta desaparició. la família Duaigües-Martí comença a investigar que se'n havia fet de Maria Martí i troben que havia mort el 1990 en una residència d'ancians de Girona. Sembla que hi havia ingressat el 1983 i ningú n'havia informat a la filla ni a ningú de la família. Fins aquí, es un cas que, lamentablement, pot passar. Peró el cas es que les monges i el personal de la residència van dir a la família que la senyora Maria Martí hi estava amagada i que era un secret la seva presència en aquell establiment..

Un altre fet molt estrany era que la data de naixement de Maria Martí no corresponía amb el seu aspecte físic (hi ha fotos d'ella durant l'estada a la residència). N'hi havia que deien que havia nascut el 1928, altres el 1918...Peró la sorpresa arriba quan, per casualitat, s'adonen que Maria Martí (hi havien fotos d'ella de quan era més jove) era molt similar amb Maria Nicolaevna Romanova, es a dir, una de les filles de l'últim Tsar Nicolau II executat juntament amb la seva família l'estiu de 1918 pels bolxevics a Ekaterinburg. Podia haver sobreviscut i fugit la filla del Tsar de la massacre a la casa Ipatiev (lloc d'execució) i haver portat una nova vida amb identitat falsa a Occident?. Era Maria Martí la filla del Tsar?.

Les comparacions fotogràfiques de diferents membres de la família son bastant impressionants:


Aqui veiem una comparació entre Maria Romanova i Carme Martí, filla de Maria Martí


Olga Romanova i Carme Martí


La Tsarina Alexandra i Maria Martí


També la cal.ligrafia es bastant similar:


A l'enquadrat groc, firma de Maria Martí. L'exterior es el de Maria Romanova

La famíla Duaigües-Martí va demanar exhumar el cadàver de Maria Martí del cementiri de Salt, on està enterrada, l'any 2007, per sotmetre les restes a una prova genètica. Tot i que les proves fetes a les restes trobades a Ekaterinburg van donar positiu, el cas es que al nínxol de Maria Martí hi faltaven ossos. Un fet bastant curiós. Les proves genètiques van donar que l'ADN autosomal dels tsars coincideix amb el de Carme Martí, filla de Maria Martí. La relació de paternitat es del 99,99%, molt concloent.

En aquest enllaç podeu seguir tota la investigació i veure-hi més proves (fotogràfiques, cal.ligràfiques, genètiques...)

Maria Romanov

7 comentaris:

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Curioses coïncidències, sens dubte. El que caldria saber és si la dona parlava català (en aquella època, gairebé indispensable), castellà, si tenia un deix estranger... Seria molt estrany que una russa expatriada pogués fer-se passar tan fàcilment per una nadiua del nostre país...
En tot cas, un testimoniatge interessant (si no és una manipulació, com tantes que s'han fet respecte de la família imperial russa).

ROMANOV ha dit...

resposta a l'ALBERT
no es cap manipulacio, ni tampoc cap coincidencia,
es la pura realitat i el mes real es el ADN autosomic o nuclear
que s'hereda de forma mendeliana i NO per una coincidencia de L'atzar.
soc el net i no la vaig coneiger mai ala meva avia pero em diuen que parlava catala amb un deix frances. aixo de la parla no te ni cap ni peus i no es una prova concloent es pot apendre en poc temps, si no mireu la ELISABETH EINDENBENZ una infermera SUISSA que viu a AUSTRIA i parla perfectament L'ESPANYOL i sobre tot l'escriu.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Romanov: el meu comentari no tenia cap intenció d'ofendre, però sabem que notícies com aquesta s'han de prendre amb cert escepticisme, sobretot perquè la qüestió, com deia i com se sap, ha estat força manipulada (potser interessadament). En tot cas, gràcies per l'aclariment. Insisteixo en que és un testimoniatge interessant, i em quedo amb això, sense posar en dubte les seves paraules.

ROMANOV ha dit...

Albert,
tens rao , es com el conte del llob ,cuant es real dingu se ho creu, hi h'agut moltes histories entorn als ROMANOV, varies anastasies, varies maries ,varios alexis etc...
que ha'n segut mentira totes aquestes histories
i ara hi ha un recel un cer escepticisme en creure que la meva historia sigi real.
pues et dic que la meva historia es tan real com la vida mateixa.
referent ala parla de la meva avia
et dire que una grant duquesa te una formacio cultural i una educacio especial(facil parla varies llengues i escriureles)a la cort RUSSA esparlava FRANCES i s'escreia.
anys 40 sur de franca la maternitat d'ELNe , mares espanyoles, jueves, gitanes del nort d'europa etc (dificil d'entendres entre elles)pero es pot apendre de cadas cuna
anys 42 a 56 que se per la pista d'ella (entre aquestes a GIRONA)
facil ho te per apendre catala i español (se que ala meva mare l'escreia amb castella)i ha mes, infiltrada o adoptada dins d'una familia catalana(els MARTI).
la meva mare em diu que tenia una veu suau, agradapble i dolÇa i que sempre li donar bons consells.

URI ha dit...

Hi ha un fet històric poc conegut i es que Alfons XIII va voler treure als Romanov de Rússia (la seva dona, la reina Victoria Eugènia era cosina germana de la Tsarina). Ho vaig llegir fa temps, peró no recordo on. Sembla que el Vaticà tambè va voler treure'ls de la captivitat. Peró en canvi, la família reial britànica (tot i la proximitat familiar) no van fer res per no posar-se en contra el govern laborista de l'època.

ROMANOV ha dit...

Si , jo tambe ho he lleigit lo de alfons XIII , pero em sembla que no va poder fer res, em sembla que la meva avia va tenir que acamparseles ella sola, de RUSSIA a ALEMANYA , de ALEMANYA a SUISSA (alli sestableix com infermera)d'alli al sur de FRANCA i del sur de FRANCA a ESPANYA (CATALUNYA) concretament GIRONA .hi ha un posipble ajut del vatica el registre de bateig de la meva avia
per infiltrarla en una familia CATALANA (MARTI)(bateigada al 18 i el acte de comfirmacio al 19)es imposipble ja que la comfirmacio es entre els 15 i 16 anys.
un altre detall es que la meva mare cuant era petita va rebre una fotografia del papa PIUS XII(li donar la meva avia).
PIUS XII , a la II guerra Mundial va ajudar molt als jueus , apatrides i gent indocumentada
donanlos-hi noves identitats amb registres eclesiastics.

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Tinc dubtes seriosos sobre el paper el papa Pius XII durant la segona guerra mundial. Crec que el Vaticà ha creat una llegenda per amagar que el papa, de fet, obeïa discretament Mussolini, potser perquè Mussolini va ser qui "alliberà" el Papat amb els tractats del Laterà i va permetre la creació, a Roma, de la Ciutat del Vaticà. Em temo que el papa va fer la vista grossa moltes vegades, sobretot quan Mussolini ja era en mans de Hitler, i no es va moure gaire per salvar jueus, cosa que hauria pogut fer més "activament". Els jueus, de fet, li retreuen aquest comportament, sobretot ara que el papa Benet XVI vol portar Pius XII als altars.
La història vertadera no la coneixerem mai, perquè tothom té coses que amagar...