Els russos a la Guerra Civil Espanyola (I)

Començem una sèrie d'articles sobre la presència russa a la Guerra Civil Espanyola (1936-39). Escriurem aquest petit estudi des de 4 vessants diferents: diplomàtica; de seguretat (policia secreta i maniobres de la NKVD); militar (armes, instructors) i finalment la presència de russos blancs lluitant amb les tropes franquistes.


De tothom es sabut l'ajuda que la Unió Soviètica va donar a la República espanyola durant gran part del conflicte, donat que la victòria del Front d'Esquerres a les eleccions generals del 16 de febrer de 1936 entrava de ple dins la política de suport als Fronts Populars (aliança entre comunistes, socialistes i social-demòcrates) promulgada per Stalin. Així fou a França i tambè a Espanya, on, a partir del 18 de juliol començen a aparèixer instructors i militars russos. Peró per arribar aquí, hem d'analitzar primer les relacions diplomàtiques entre la URSS i la Segona República Espanyola. Aixó es el que farem en aquest primer article.

Diplomàcia

La Segona República Espanyola estabí relacions diplomàtiques amb la URSS el juliol de 1933. Fou per tant dels últims països europeus en fer-ho (la dictadura de Primo de Rivera difícilment haguès pogut reconèixer un país com la Unió Soviètica). Com a primer ambaixador el Kremlin escollí a Anatoly Lunatxarsky (1875-1933). Aquest intel.lectual marxista havia estat una de les mans dretes de Lenin peró no poguè arribar a presentar les credencials ja que morí sobtadament a Menton (França) durant el viatge fins a Espanya.

Els dos diplomàtics més coneguts a l' Espanya republicana foren sens dubte Marcel Rosenberg, ambaixador a Madrid, i Vladimir Antonov-Ovseenko, cònsul a Barcelona. Del primer no en tenim gaires dades, peró fou enviat en substitució de Lunatxarsky. L'Ambaixada a Madrid es convertí a partir del juliol de 1936 en el "centre d'operacions" de totes les activitats soviètiques a Espanya. Rosenberg fou simplement una façana legal que tinguè la missió de protegir els ciutadans i militars soviètics presents al conflicte. Com tants d'altres comunistes, fou cridat a Moscou el 1937 i executat durant les purgues de Stalin. Aquest era l'agraïment que el líder soviètic tenia preparat a molts dels que el serviren fidelment.

A Barcelona, representant la URSS, hi vinguè una veritable figura: Vladímir Antonov-Ovseenko (1883-1939). Ovseenko era la representació perfecta d'un bolxevic clàssic, marxista de primera hora, participant a l'assalt al Palau d'Hivern (fet que es considera l'inici de la Revolució Russa), membre del Politburó soviètic i finalment, diplomàtic.

Antonov-Ovseenko gaudí de gran popularitat a Catalunya durant la Guerra, ja que mantinguè un alt perfil públic (aparicions en manifestacions de suport a les tropes republicanes, discursos des del balcó del Palau de la Generalitat, domini del català...), peró igual que Rosenberg a Madrid, fou una "pantalla" per canalitzar l'ajuda soviètica. Des del Consulat de l'URSS a Barcelona (Avinguda del Tibidabo, 17-19), convertit en un autèntic búnker, es dirigí gran part de la organització militar i policial soviètica a la zona mediterrània republicana. Tot i aquesta milimetrada organització, la popularitat d' Ovseenko li feu perdre la discreció, ja que sembla que donà suport al POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista; trotskistes, i per tant enemics declarats de Stalin i la URSS) i fou destituït a petició de Juan Negrín, president del govern espanyol i fidel seguidor de les directrius de Moscou. Aquesta destitució no cal dir que influí en la seva execució el 1939, una altra vegada com a pagament de Stalin a la seva brillant carrera com a comunista conscient.


El cònsul soviètic a Barcelona Vladímir Antonov-Ovseenko al costat del President Lluís Companys