dissabte, 3 d’octubre de 2015

L'ocàs de l'aristocràcia russa

Recentment s'ha publicat un llibre molt recomanable per a tots aquells interessats en l'història contemporània russa: es tracta de El ocaso de la aristocracia rusa, de Douglas Smith (Tusquets editores). L'obra es un dramàtic passeig per l'opulència i posterior misèria dels aristòcrates russos que - havent viscut esplèndidament abans de la Revolució de 1917 - van passar a ser poc menys que pàries dins la nova societat igualitària que va sorgir amb l'arribada al poder del Comunisme soviètic.

Basant-se en dues de les famílies nobles russes més importants (els Xeremètiev i els Golítsin), assistim al poder polític i social acumulat des del segle XVI per aquestes nissagues; a les seves incursions en la política russa; a les seves desavinences ocasionals amb el tsar (alguns membres d'aquestes famílies foren fervents revolucionaris encara que sembli contradictori) i, amb la caiguda del tsarisme el 1917, a les seves pors envers el nou ordre revolucionari. De fet, 1917 fou un any crucial al segle XX, i el canvi de règim suposà un xoc brutal per al poble rus. D'un dia per l'altre tot el vell sistema s'esfondrà. Aquests aristòcrates veieren com els servents i camperols que fins llavors havien estat al seu servei els començaren a tractar d'una altra manera. A partir del 1918, els que no havien pogut refugiar-se en zones controlades pels exèrcits blancs antibolxevics van haver de sotmetre's al nou poder soviètic, posant-se a treballar amb les mans o -en alguns casos- dissimulant o negant els seus orígens. En aquest sentit, resulta significatiu aquest testimoni d'una descendent de la família noble dels Xuvàlov:

No poníamos ningún interés en el pasado. Eso no se hacía. Ni siquiera se tenía en cuenta. Desde muy pequeña recuerdo que si preguntaba algo me contestaban y eso siempre me sorprendió: "Cuanto menos sepas, mejor". Esa frase se la oía a mi tío, a mi madre o a mi padre. Yo estaba en primaria, era a finales de la década de 1930, y así eran las cosas entonces; nadie decía nada.

La nova societat soviètica va catalogar als aristòcrates dins una categoria social anomenada els d'abans, indicant amb això que eren relíquies d'un altre temps que poc podien aportar al nou ordre comunista. No obstant, els que es van quedar a Rússia i van tenir la sort de no anar a parar als gulags o de no ser afusellats per Stalin, van continuar amb els seus cognoms i encara hi ha descendents dels Golítsin, per exemple. (Els descendents dels Xeremètiev, en canvi, estan assentats a Europa Occidental i als Estats Units)


El ocaso de la aristocracia rusa
Douglas Smith.
Tusquets editores
2015
24€
511 pàgines
ISBN: 978-84-9066-141-3