Els westerns soviètics

Si hi ha algun tipus de pel.lícules que identifiquem amb els EE.UU de seguida ens ve al cap l'imatge dels westerns. Cap gènere cinematogràfic ha volgut representar d'una manera tan clara aquesta part de l'història americana: l'expansió cap a l'Oest, les lluites amb els pell-roges, el whisky, el setè de caballería...Grans actors com John Wayne, Lee Van Cleef o Clint Eastwood s'han encarregat de representar l'arquetip del cowboy millor que ningú, i fins i tot, als anys 70 va sorgir la versió "llatina" d'aquests films, els "spaghetti westerns", rodats al desert d'Almería.

Pot semblar estrany que en un blog sobre Rússia (un dels enemics per excel.lència dels EE.UU) parlem d'aquest gènere tan ianki, peró el cas es que, al igual que a la resta del món, els russos tambè s'han deixat seduïr per el model de vida de l'Oest americà. Ja a l'època tsarista s'havíen traduït les novel.les de Karl May, autor alemany creador del gènere. I els primers westerns se sap que eren pel.lícules que el mateix Stalin mirava amb interès (aixó si, se les feia portar directament dels Estats Units, no fos cas que el poble les poguès veure...). El poble rus, a part de les novel.les abans mencionades no tenía una imatge clara del que era la vida a la Frontera que duien els cobwoys, peró ja a finals dels anys 60, es començen a filmar un tipus de cintes que hi tenen gran semblança peró amb una sensible diferència: enlloc de les planures d'Oklahoma hi surten les estepes del Kazakhstàn; enlloc del setè de caballería hi trobem la caballería roja i els seus cosacs; enlloc dels apatxes, hi surten les tribus nòmades com els kirguisos o els turcmans. En resum, el model de conquesta de l'Oest del s.XIX es trasllada als temps de la Revolució Russa, quan el poder soviètic imposava el seu poder a tot el territori rus i l'estepa encara era un lloc ple de nòmades i fugitius del nou ordre comunista. Aquest període turbulent va servir als directors de cinema soviètics per crear la seva peculiar versió de les pel.lícules que es feien ben lluny d'allà, a Amèrica del Nord. Entre els films mès importants en destacarem dos que han entrat de ple dins l'imaginari popular rus: Белое солнце пустыни (El blanc sol del Desert, 1970) de Vladimir Motyil i Свой среди чужих, чужой среди своих (Com a casa amb estranys i estrany entre els seus, 1971) del posteriorment oscaritzat Nikita Mikhalkov. El primer ens parla d'una unitat de caballería de l'exèrcit roig que lluita contra els nómades de l'Àsia Central que no han acceptat el comunisme, i el segon, mès elaborat, d'un destacament comunista que ha de recuperar l'or robat per uns bandits blancs (ex-membres de l'exèrcit tsarista) per tornar-lo a Moscou. No se'ns ha d'escapar la moralitat de les dues pel.lícules: la primera, pel fet que l'acceptació del comunisme portarà el progrès als nòmades i la segona, que l'or robat pertany al Poble. Aquí us posem un cartell del primer film i un fragment del segon (subtitulat en anglès) que de ben segur farà recordar escenes de westerns peró aquest cop amb un aire ben diferent:




font:http://es.youtube.com/watch?v=pDEpzlD9n08&feature=related