L'Espiritualitat Russa I

Iniciem amb aquest article una sèrie que s'anirà repetint de tant en tant en el nostre blog. Creiem que el fet religiós marca sempre l'identitat d'un poble i que, conèixer els seus detalls, ajuda a una major comprensió del mateix. Igualment, la imatge de Rússia com un país "comunista" i ateu no hi ajuda gens, ja que el Comunisme nomès hi ha durat 70 anys i el Cristianisme porta existint allà des de fa més d'un mil.leni.

En el cas rus, com es sabut, la religió majoritària es el Cristianisme Ortodox (o Oriental). Aquesta branca del Cristianisme neix simultàneament amb la Católica peró no es fins al Cisma d'Orient l'any 1054 que adquireix una identitat pròpia independent de Roma. A Rússia, a mitjans del s.X hi arriben els primers missioners grecs i finalment, el 988 es produeix el Baptisme de Rússia, quan el príncep Vladímir de Kiev fa destruïr els ídols pagans i es converteix al Cristianisme. Per cert, hi ha una "llegenda" (es difícil saber si va ser real) sobre aquesta conversió: Vladímir va fer cridar a la seva Cort missioners de totes les religions importants perquè volía que el seu regne tinguès poder entre les altres nacions i èssent pagà com era, tenia poc prestigi. Va rebre missioners de Roma i no es va convèncer, ja que aquests deuen fidelitat al Papa i Vladímir no volía que el seu estat depenguès espiritualment de ningú que no fos el mateix Déu i per convertir-se, hauría de retre homenatge al Pontífex i ell no es volía agenollar davant cap altre home; va rebre missioners jueus i tampoc es va convèncer, ja que els jueus llavors no teníen un estat i estaven escampats pel món, faltant-los un poder polític visible i per tant, difícilment podríen ser un possible aliat en cas de conflictes. Va rebre enviats musulmans i aquí sembla ser que va jugar un paper important la prohibició de l'alcohol ("Beure es l'alegría del poble rus" - sembla que diguè Vladímir- "Com podríem passar sense?"), demostrant que l'afició russa als licors ve de lluny. Finalment, va rebre missioners grecs bizantins i al veure la riquesa dels seus rituals es va convèncer: aquesta era la religió que necessitaven. A part, els bizantins permetíen als russos una independència religiosa i la traducció dels documents al rus, cosa que ni católics (llatí), jueus (hebreu) i musulmans (àrab) hauríen permès.


Baptisme de Vladímir per V.Vasnetsov, 1890

Tot i aquesta conversió "per conveniència", la Ortodòxia arrelà amb força al territori rus, aglutinant els diferents principats sota una mateixa Fe i quan al s. XIV els russos s'alliberen del domini tàrtar-mongol aquesta religió esdevè una de les característiques principals de la seva identitat. Llavors apareixen els primers Sants exclusivament russos com Sergi de Radonezh (1320-1392), que crea un sistema monàstic exclusivament rus a partir del monestir de la Trinitat-Sant Sergi (a 100km de Moscou, es considera el "Vaticà rus"). A partir de llavors, Esglèsia i Poder van sempre junts a l'estat moscovita, tot i que sorgeixen nous moviments com els startsy (eremites), que intenten deixar de banda les riqueses acumulades pel clergat i tornar a un Cristianisme mès primitiu. Aixó peró, juntament amb els "Vells Creients", els jlisty (secta de la qual era membre el famós monjo boig Rasputin), els skoptzy (castrats) i altres moviments religiosos de la Vella Rússia serà objecte d'un nou article.

Com a cloenda d'aquesta introducció i per l'importància que tè per les relacions entre Catalunya i Rússia, direm que uns dels primers textos que entren a Rússia des d'Occident (recordem que fins al s.XVIII la seva literatura era gairebè exclusivament religiosa) son els de Ramon Llull. Les obres d'aquest erudit mallorquí van entrar-hi a travès de les colónies comercials genoveses establertes a Crimea i ja a finals del s.XIV la seva Ars Magna et Ultima havía estat traduïda al rus.


Monestir de la Trinitat-Sant Sergi a Zagorsk.