diumenge, 21 de setembre de 2008

La ciutat fantasma de Pripyat



Tothom recorda la catàstrofe nuclear de Txernòbil, el 26 d'abril de 1986. Aquest accident va marcar un abans i un després pel que fa al coneixement que es tenía de l'energía nuclear i els seus efectes: enfermetats mortals, mutacions, radiació que perdurarà durant segles...La matinada d'aquell dia, durant unes proves al reactor nuclear d'aquesta central ucraïnesa, es produí un incendi que va fer explotar el nucli del reactor, alliberant a l'atmosfera material radiactiu en quantitat superior al de la bomba d'Hiroshima en 400 vegades. Aquest material es va escampar per una superfície de 160.000 km2 i va afectar a 500.000 èssers humans directament.
Fora de la llavors existent URSS, els primers indicis de que alguna cosa havia passat es van descobrir a Suècia, on, els treballadors d'una central nuclear van mostrar senyals de presència radioactiva en un control rutinari. Primer, es va creure que el problema era intern, peró quan es va revisar tota la instal.lació i es va veure que tot era correcte, la sospita de que el problema venía de lluny va prendre cos. Igualment, a llocs com Alemanya o Àustria es va detectar radiació en algunes centrals. El cas es que aquella radiació no només afectava als treballadors, evidentment, sino que tot l'entorn (persones, animals, plantes...) estava impregnat. De fet, l'onada radioactiva va arribar fins al sud de França (radiació registrada a Còrsega) i hi ha qui diu que va arribar a casa nostra...Deixarem als experts verificar aquest extrem, peró en tot cas es indicatiu de la magnitud de la catàstrofe.

I a la zona zero? Doncs no cal imaginar-se gaire com va anar. Els veïns de la ciutat de Pripyat, a uns 5 km de la central, on residia la major part dels treballadors, es van aixecar amb un extrany gust metàl.lic a la boca i quan van sortir al balcó, tot i ser un matí assolellat, van notar com unes fines gotes de pluja invisibles que els queien a la cara. Eren els mil.lers de partícules alliberades per l'explosió...Tot i ser informats de que hi havia hagut un incendi a la central, no va ser cap al migdia que les autoritats van començar a evacuar la ciutat. El cas es que la major part de treballadors ja eren morts o havíen sigut evacuats a Moscou, a un hospital especial per afectats d'accidents nuclears. Els ciutadans van haver d'evacuar en qüestió de minuts els seus pisos i les seves pertinences pensant que tornaríen. No sabíen encara que Pripyat (una ciutat que comptava llavors amb 45.000 habitants, la majoría de menys de 45 anys d'edat) no podrà ser ocupada de nou fins d'aquí...24.000 anys.

La majoría van ser reestablerts a la ciutat d'Slavutych, a uns 300 km de Kiev, on encara viuen cobrant les minses pensions que l'estat ucraïnès els dòna. Altres, moriren de càncers fulminants o de depressió profunda a causa d'haver perdut èssers estimats o les pertinences d'una vida. Pel que fa a la central, actualment està "hivernada", es a dir, aturada, passant controls rutinaris vàries vegades l'any.
La vida animal i vegetal de la zona es va veure afectada, peró no tant com podríem pensar. De fet, la zona d'exclusió al voltant de Txernòbil es una de les parts d'Europa on mès animals salvatges es poden veure a causa de la nul.la presència humana. Hi ha qui diu que es perquè els animals, al no saber què va passar, fan com si res. Qui sap?. En tot cas, els humans, ja previnguts, esperem que mai mès torni a passar res de similar.
Us deixem amb unes quantes fotos i dos vídeos. En el primer, si us hi fixeu bè (costa un xic peró es visible) desprès de la meitat, quan surten els policíes evacuant la ciutat, es poden veure uns flashos blancs a l'imatge. Són les radiacions que van afectar la cinta. El segon, mostra l'aspecte de la zona zero a l'actualitat.


Vista de la ciutat abandonada de Pripyat. Al fons, la central de Txernòbil.


Centre de Pripyat a l'actualitat. Aquesta ciutat tenía 45.000 hab. el 1986
font: www.andygilham.com/ukraine.htm


Pripyat a l'hivern


La vegetació cobreix els carrers i edificis de Pripyat aliena a la radiació. L'èsser humà no podrà tornar a viure aquí abans de 24.000 anys.


Interior d'un edifici.
Font: /brokenkites.com/pripyat/index_2.htm


Piscina pública de Pripyat

Vídeo sobre l'evacuació de Pripyat (els flashos blancs que es veuen en algunes imatges son radiació que va impregnar la cinta):


font: http://es.youtube.com/watch?v=FrhLueO_Iho&feature=related

Vídeo mostrant un trajecte per la zona zero:


font: http://es.youtube.com/watch?v=rSSJyPEY_Cw&feature=related

Per saber més d'aquest accident i la ciutat abandonada de Pripyat recomanem visitar aquesta pàgina:

http://pripyat.com/en/

2 comentaris:

dgenis ha dit...

Hola magister,
Ha estat tota una lliçó llegir sobre aquest esgarrifós accident. M'ha impressionat això que dius de la vegetació i els animals... l'únic que pot acabar amb el planeta sembla ser ben bé la mà de l'home, que és fins i tot pitjor que la radiació! Una abraçada.

URI ha dit...

L'home es l'èsser mès fràgil en aquest planeta i a vegades víctima de la seva pròpia racionalitat. El cas es que la fauna i la flora han continuat creixent a la zona tot i alguns problemes al principi (boscos amb arbres malalts, alguns peixos de mida un xic mès grossa, peró res mès greu, tot ha tornat a la normalitat). L'èsser humà, per desgràcia, tot i formar part de la natura arrosegarà en canvi les seqüel.les de la catàstrofe durant generacions. Aixó dòna per pensar...
Sal.lutacions cordials!!