dimecres, 8 d’octubre de 2008

Josep de Ribas, el català que va fundar Odessa

Una de les figures més desconegudes del s.XVIII català (segle que a causa del Decret de Nova Planta i l'imposició del sistema borbònic suposà per Catalunya una època de pèrdua de llibertats, ús de la llengua i identitat nacional peró per l'altra un activament del comerç i de la burgesia) fou la del militar Josep de Ribas i Boyons, nascut a Nàpols i que destacà com cap altra figura entre els estrangers al servei de l'imperi dels tsars. Aquest article en vol ser un petit homenatge.

Des de finals del s.XVII, molts estrangers havien anat a Rússia cridats pel nou tsar Pere I (el Gran). Aquest monarca destacà pel seu interès en treure els russos de l'Edat Mitjana i portar-los de cop a l'era Moderna. Per aquest motiu, començà a reclutar enginyers anglesos, militars escocesos, constructors navals holandesos i artistes italians. Per tant, durant el segle següent, els estrangers foren en certa mesura els responsables de l'auge rus tant militar com económicament.

Josep de Ribas i Boyons (1749-1800) nasqué a Nàpols, fill de pare barceloní i mare irlandesa. Havent fet estudis d'enginyería, passà a formar part de l'exèrcit napolità. A travès de l'ambaixador anglès coneguè a l'almirall-comte Orlov, que comandava la flota russa al Mediterrani (Rússia llavors es trobava en guerra amb l'Imperi Turc i Caterina la Gran envià una flota a la Mediterrània per atacar als otomans des del sud). Orlov reclutà al jove militar català i aquest s'embarcà a la flota, distinguint-se a la batalla naval de Txesme (1770). El comte Orlov, satisfet amb el valor de de Ribas, li proposà emportar-se'l a Sant Petersburg per que fes de tutor d'un jove príncep. Allà es casà amb Anastasía Sokolovaya, dama d'Honor de la tsarina Caterina, fet que li obrí les portes de la Cort i la possibilitat d'exercir com a professor a l'Acadèmia Naval.
El 1787 Rússia entrà de nou en guerra amb els turcs i de Ribas, a causa de les bones relacions que tenía amb la Cort, poguè participar en el conflicte al costat del príncep Grigori Potemkin, favorit de la tsarina i Cap de les tropes russes. El català es destacà en la conquesta de Crimea i a les batalles d'Ochakov (1788) i Ismaïl (1790). En aquesta última, com a cap d'una flotilla fluvial fou el responsable de la caiguda d'aquesta fortalesa turca, fet que suposà la fi de la presència otomana a les estepes del sud de Rússia.
Hem de recordar que de Ribas a part de militar era enginyer, així que el 1794 el trobem traçant els plànols d'Odessa, ciutat que esdevinguè el port mès important de la Mar Negra (els que haguin vist El cuirassat Potemkin recordaràn l'escena de les escales que porten al port, una de les més famoses de l'història del setè art).
El 1796 morí Caterina la Gran (potser el millor monarca que ha tingut Rússia) i pujà al poder el seu fill Pau I. Aquest, com tants altres reis hi ha hagut, era un megalòman desequil.librat que es passava el dia organitzant desfilades militars i desfent tot el que la seva mare havia fet pel bè de l'imperi. I aquí trobem a Josep de Ribas embolicat en un complot per asassinar el monarca. Juntament amb altres membres influents del govern ordiren un pla per eliminar el tsar Pau, peró el català enmalaltí de malària (havia agafat l'enfermetat als pantans del delta del Danubi durant la guerra contra els turcs) i, tement que poguès xerrar més del compte, els altres membres del complot decidiren enmetzinar-lo durant una visita a casa seva. Josep de Ribas morí al desembre de l'any 1800, deixant una vídua, dos filles i una avinguda dedicada a Odessa, ciutat que havia fundat, la ulitsa (carrer) Deribasovsakaya. Les seves restes descansen al cementiri Smolenskoye de Sant Petersburg.


Josep de Ribas (1749-1800)

6 comentaris:

Un ignorant de Rússia ha dit...

Carai!, ni idea de la participació d'aquest fill de català a la Rússia imperial. El Potenkim, el famós cuirassat on segons diuen va començar la revolució bolxevic, no? Impressionant pel·lícula-reportatge.
Felicitats pel blog, que fa descobrir aspectes, com es diu a la introducció, d'un gran país i gran desconegut.
Fa por, però, a l'actualitat, la limitació del seu desenvolupament per culpa de les màfies i de la previvència en el poder d'un petit grup de polítics, no?

URI ha dit...

Efectivament, el cuirassat rep el nom d'aquest príncep del s.XVIII.
Pel que fa a la situació actual, és cert que hi ha molt a millorar. Hi ha una classe dirigent formada per ex-funcionaris soviètics (tot i que el president actual, Medvedev, és relativament jove) i les màfies han perdut un xic de poder peró encara es fan sentir. Ara el joc està mès entre les grans empreses energètiques i la lluita no es tant al carrer com als despatxos. Una democràcia com la que coneixem a occident es molt difícil que prosperi a Rússia, ja que aquesta, al igual que la Xina i molts països àrabs, per les seves característiques històriques i psicológiques no hi està preparada. No obstant, aixó no treu que tingui una cultura i unes característiques fascinants.
Sal.lutacions!!

Un ignorant de Rússia ha dit...

M'alegra saber que algú que sembla conèixer molt bé la realitat russa pensi que la seva situació està en camí de millora, bo i que sigui difícil arribar en un temps raonable a una situació de democràcia com la que coneixem a altres paisos europeus. L'evolució de Rússia és molt important pel conjunt d'Europa.
Un suggeriment: per què no traslladar alguns dels coneixements del blog de "Rússia al cor" a "Viquipèdia" (segurament serien molt més accessibles). M'he permés comprovar que hi ha una bona ressenya d'en Josep de Ribas, però en canvi enlloc es parla, per exemple dels "vells creients", encara que hi ha una ressenya de l'esglèsia ortodoxa.
En tot cas, felicitats per la qualitat (i sentiment amb que sembla fet) pel blog.

URI ha dit...

Gràcies pels comentaris!
Pel que fa a la Viquipèdia, no està de més dir-te que l'article de Josep de Ribas ja estava posat peró jo mateix el vaig ampliar un xic. Hi estic registrat tot i que hi col.laboro poc. De totes maneres, prenc nota del teu suggeriment i potser hi posarem alguna cosa..

Albert ha dit...

URI, m'he pres la llibertat de reproduir el teu article sobre de Ribas en el fòrum de la CASA DE L'EST (www.casadelest.org). Espero que no et molesti, ja que hi ha la referència completa del teu blog.

URI ha dit...

Cap problema, Albert. Fel.licitats per el vostre projecte!