Josep de Ribas, el català que va fundar Odessa

Una de les figures més desconegudes del s.XVIII català (segle que a causa del Decret de Nova Planta i l'imposició del sistema borbònic suposà per Catalunya una època de pèrdua de llibertats, ús de la llengua i identitat nacional peró per l'altra un activament del comerç i de la burgesia) fou la del militar Josep de Ribas i Boyons, nascut a Nàpols i que destacà com cap altra figura entre els estrangers al servei de l'imperi dels tsars. Aquest article en vol ser un petit homenatge.

Des de finals del s.XVII, molts estrangers havien anat a Rússia cridats pel nou tsar Pere I (el Gran). Aquest monarca destacà pel seu interès en treure els russos de l'Edat Mitjana i portar-los de cop a l'era Moderna. Per aquest motiu, començà a reclutar enginyers anglesos, militars escocesos, constructors navals holandesos i artistes italians. Per tant, durant el segle següent, els estrangers foren en certa mesura els responsables de l'auge rus tant militar com económicament.

Josep de Ribas i Boyons (1749-1800) nasqué a Nàpols, fill de pare barceloní i mare irlandesa. Havent fet estudis d'enginyería, passà a formar part de l'exèrcit napolità. A travès de l'ambaixador anglès coneguè a l'almirall-comte Orlov, que comandava la flota russa al Mediterrani (Rússia llavors es trobava en guerra amb l'Imperi Turc i Caterina la Gran envià una flota a la Mediterrània per atacar als otomans des del sud). Orlov reclutà al jove militar català i aquest s'embarcà a la flota, distinguint-se a la batalla naval de Txesme (1770). El comte Orlov, satisfet amb el valor de de Ribas, li proposà emportar-se'l a Sant Petersburg per que fes de tutor d'un jove príncep. Allà es casà amb Anastasía Sokolovaya, dama d'Honor de la tsarina Caterina, fet que li obrí les portes de la Cort i la possibilitat d'exercir com a professor a l'Acadèmia Naval.
El 1787 Rússia entrà de nou en guerra amb els turcs i de Ribas, a causa de les bones relacions que tenía amb la Cort, poguè participar en el conflicte al costat del príncep Grigori Potemkin, favorit de la tsarina i Cap de les tropes russes. El català es destacà en la conquesta de Crimea i a les batalles d'Ochakov (1788) i Ismaïl (1790). En aquesta última, com a cap d'una flotilla fluvial fou el responsable de la caiguda d'aquesta fortalesa turca, fet que suposà la fi de la presència otomana a les estepes del sud de Rússia.
Hem de recordar que de Ribas a part de militar era enginyer, així que el 1794 el trobem traçant els plànols d'Odessa, ciutat que esdevinguè el port mès important de la Mar Negra (els que haguin vist El cuirassat Potemkin recordaràn l'escena de les escales que porten al port, una de les més famoses de l'història del setè art).
El 1796 morí Caterina la Gran (potser el millor monarca que ha tingut Rússia) i pujà al poder el seu fill Pau I. Aquest, com tants altres reis hi ha hagut, era un megalòman desequil.librat que es passava el dia organitzant desfilades militars i desfent tot el que la seva mare havia fet pel bè de l'imperi. I aquí trobem a Josep de Ribas embolicat en un complot per asassinar el monarca. Juntament amb altres membres influents del govern ordiren un pla per eliminar el tsar Pau, peró el català enmalaltí de malària (havia agafat l'enfermetat als pantans del delta del Danubi durant la guerra contra els turcs) i, tement que poguès xerrar més del compte, els altres membres del complot decidiren enmetzinar-lo durant una visita a casa seva. Josep de Ribas morí al desembre de l'any 1800, deixant una vídua, dos filles i una avinguda dedicada a Odessa, ciutat que havia fundat, la ulitsa (carrer) Deribasovsakaya. Les seves restes descansen al cementiri Smolenskoye de Sant Petersburg.


Josep de Ribas (1749-1800)