dimarts, 2 de setembre del 2008

La Literatura russa a Catalunya

Rússia va entrar tard al món de les lletres: fins al segle XVIII nomès hi havíen textos religiosos i relats llegendaris (bylinas). Aixó, juntament amb l'aïllament del país respecte la resta d'Europa feia que l'intercanvi cultural fos gairebè nul i si bè era poc el que podía sortir d'allí, encara era menys el que hi entrava.
Durant el segle XVIII començen a sortir autors russos influenciats per Occident, peró no es fins la dècada de 1820 que destaca el nom d'Alexander Puixkin, el veritable pare de les lletres russes. Amb un estil propi, es capaç de crear obres basades en llegendes russes i tambè una excel.lent poesía. Els que vindràn desprès (Gogol, Turguènev, Dostoievski, Tolstoi..) han entrat ja a formar part de la Literatura Universal.
Aquests autors (sobretot Dostoievski i Tolstoi) influenciaren la literatura realista del s.XIX. I es en aquest punt quan, a casa nostra, es començen a conèixer aquests noms. Gràcies a Narcís Oller (1846-1930) tenim la primera traducció d'una obra russa al català: Memòries d'un nihilista (1884), escrita per l'escriptor rus Isaac Pavlovski, amic personal d'Oller. En aquesta mateixa època es començen a conèixer les obres dels altres autors abans mencionats a partir de traduccions del francès sobretot, i publicades en castellà.
No serà fins a la dècada de 1920 quan, gràcies a Andreu Nin (polític comunista català exiliat a Moscou que moriría asassinat el 1937 pels estalinistes durant la Guerra Civil) es començen a traduïr els grans clàssics de la literatura russa (Anna Karenina, Crim i càstig) al català. Les seves traduccions encara són vigents avui en dia tot i conservar el recarregat llenguatge de l'època.


Andreu Nin

Durant el deceni dels 30, les traduccions de les obres de Maxim Peshkov (més conegut amb el pseudònim Gorki) tingueren gran influència, ja que l'ambient social i d'agitació de l'època era propici a l'esperit revolucionari d'aquest escriptor, autor d'obres tan importants com La Mare.

Cal esperar a la dècada dels 60 per tornar a trobar traduccions d'autors russos al català. No es estrany aquest parèntesi, ja que difícilment es publicaven obres russes ni que fos en castellà durant la posguerra (per alló de que eren rojos). A partir de llavors, peró, destaquen dos traductors que continuen en actiu fins avui: Ricard San Vicente i, sobretot, Josep Maria Güell, traductor de les millors obres de Txèkhov i tambè (tot i que en castellà, peró ho citem perquè l'autor morí recentment) de L'Arxipèlag Gulag d'Alexandr Solzhenitsyn. Ricard San Vicente per la seva part edità una Antología de la poesía russa el 1991 que ha significat per a molts una gran aproximació a autors poc coneguts encara entre nosaltres.