La qüestió es clara: Occident nomès accepta els passos estratègics que provenen de mès enllà de l'Atlàntic. El cas es que, aquest segle XXI es perfil.la multipolar: Rússia, Amèrica del Sud (Veneçuela, sobretot, peró tambè d'altres), la Xina i altres regions poden suposar equilibrar la balança en favor d'un món mes autònom? Sabrà Europa posicionar-se amb personalitat o seguirà sent una entitat depenent de Washington?. Sembla que la dependència energètica de Moscou ha fet reflexionar els caps d'estat de la UE respecte a possibles sancions a Rússia. Les conseqüencies podríen afectar el subministrament de gas i altres fonts d'energía a països com Polònia (un dels estats mès contraris a la política de Moscou) i Alemanya.
De moment, tot i la creació de l'escut anti-míssils i la prova balística feta la setmana passada pels russos, no creiem que hi hagui guerra. Tots els jugadors són conscients que hi ha poc a guanyar i molt a perdre.
De moment, ens quedem amb aquesta caricatura que farà entendre (cal?) la situació actual:
2 comentaris:
Irònic comentari i acudit...:
"Real como la vida misma".
Però..., al meu modest entendre, les accions militars, en ple segle XXI, no són mai (per part de ningú, ni tan sols de "l'adormida" Rússia) un bon métode per resoldre els conflictes.
Difícil el tema d'on, com i quan comença i acaba la capacitat d'un poble per a decidir la seva independència. Més encara si al darrera, com a Kosovo (però també a Ossètia i a Abjàsia), un sospita que al darrera hi ha interessos d'altres...
Bo seria que l'Europa comunitària actués amb independència, no sols d'EEUU sinó també de Rússia
Salutacions cordials
La solució militar no hauria d'estar present mai, peró si per desgràcia s'hi arriba, els governs no poden anar amb el que els castellans anomenen "doble rasero": els serbis dolents i els georgians bons. Saakashvili, pel que sembla, tè una personalitat psicopàtica no gaire diferent de la que tenía Milosevic, i tant en un cas com en l'altre, ho van pagar els ciutadans, tant serbis i georgians com kosovars, ossetes i abjassos...Les potències (OTAN en un cas i Rússia en l'altre) s'han vist legitimades per intervenir. El que jo critico es que una certa premsa d'aquí ataqui Rússia i digui que Kosovo va ser diferent. "O tots moros o tots cristians", que diu la saviesa popular. Per tant, en aquest punt coincidim.
El paper d'Europa ha brillat per la seva inoperància tant en un cas com en l'altre, i fins que com tu dius, deixi de dependre tant dels EEUU com del subministrament energètic rus, no sembla que pugui haver-hi una política independent.
Una curiositat: en algun fòrum d'internet amb presència d'independentistes he llegit a molts que es queixen d'aixó que dius, que "al darrera hi ha interessos d'altres", volent dir que si Catalunya o els Països Catalans haguèssin de ser independents, s'haurien de buscar aliats fora i no s'han sabut trobar, lamentant-se que Kosovo o Ossètia ho son per ajudes externes. Esperem que si mai ho arribèssim a ser, no passem mai per un mal tràngol com el que han patit les nacions esmentades...
Publica un comentari a l'entrada