Viy

Va ser en llegir un relat curt de Nikolai Gogol (1809-1852) que vam arribar fins aquest film, un dels únics del cinema soviètic que podem considerar de gènere d'Horror o Fantàstic. Es tracta de Viy (1967), basat en el relat del mateix nom de Gogol. Aquest autor, conegut sobretot per les seves obres Les ànimes mortes i Taras Bulba cultivà tambè els relats folklòrics, on feia una descripció de la vida i les creences del camp ucraïnès. En aquest sentit Viy (1835) entra dins la literatura considerada fantàstica, ja que en ell hi trobem elements comuns a altres relats d'aquest tipus: bruixeria, conjurs i monstres i èssers de les tenebres. Si el voleu llegir, va ser publicat en castellà a Cuentos rusos de magia y brujeria (ed. Heptada, 1990). Nosaltres en farem un breu resum i parlarem de la pel.lícula homònima.

Atenció!: Aquest article tè SPOILERS, si voleu llegir el relat o veure el film sencer, vosaltres mateixos...

Tres estudiants seminaristes que retornen a casa seva per les vacances de l'estiu arriben, de nit, a una granja on una vella els acull. Un d'ells (de nom Joma Brut) veu com la vella, en realitat una bruixa, li fa un conjur i cabalgant-lo el fa volar. En recitar unes oracions, cauen i la vella, apallissada per Joma, es converteix en una jove preciosa. Al cap d'uns díes un líder cosac fa cridar Joma perquè la seva filla, a punt de morir, vol que el seminarista li reciti oracions al llit de mort durant 3 nits. Aquest evidentment s'estranya de la petició. En arribar al poble, la jove ja ha mort i Joma empal.lideix en veure que es tractava de la bruixa. No obstant, com que el cosac li promet moltes monedes d'or si vetlla el cos, decideix quedar-se. A la nit el tanquen a l'esglèsia amb el cadàver i, previngut, fa un cercle de guix al terra ja que, efectivament la preciosa filla del cosac s'aixeca del taüt i el vol atacar. En sentir el cant del gall, la jove torna a la seva caixa i Joma passa el dia com pot, amb la por de la propera nit. La segona vetlla es encara més terrorífica, ja que el seminarista, en sortir, veu com els seus cabells s'han tornat blancs. No queda més que fugir del poble, peró el líder cosac l'amenaça amb assotar-lo si no es queda la tercera nit i vetlla el cadàver. Joma fuig, peró atrapat pels cosacs es resigna i pensa en la promesa de les monedes d'or, i en fer-se de nit, entra a l'esglèsia. Aquest cop, no hi ha pietat. La jove desperta un altre cop acompanyada d'èssers monstruosos i vampirs i fa cridar Viy, el rei dels gnoms del folklore ucraïnès: una sola mirada d'aquest i qualsevol èsser humà mor. Es així com Joma desapareix d'aquest món atacat per les forçes sobrenaturals..

D'aquest relat se'n va fer una pel.lícula el 1967, dirigida per Georgi Kropachyov i Konstantin Yershov. Es pot considerar un dels únics films de gènere fantàstic de l'URSS, ja que el Comunisme, ideologia materialista i científica que diu ser, rebutja aquest tipus de cinema (no així la ciència-ficció, gènere que era molt popular al país). Els efectes especials son hil.larants, especialment ara, peró per l'època eren prou reeixits. Els monstres són grotescs i l'aparició de Viy fa més gràcia que por, peró es curiós de veure com fèien cinema fantàstic a l'extinta Unió Soviética. Us posem un fragment de l'escena final (ja ho hem avisat), quan la bella filla del cosac crida a les forces del Mal..



Per cert, el març de l'any que ve s'estrenarà una nova versió a Rússia. Com que suposem que lamentablement no es podrà veure als nostres cinemes (nomès hi ha la cuota de directors locals i les sempiternes pel.lícules americanes), us posem el tràiler: