dissabte, 15 de novembre de 2008

La perversió de la Ciència: el Lisenkoïsme

Com es sabut, la URSS fou un estat en el qual els avenços científics foren sempre considerats una prioritat: La carrera espacial (llançament de l'Sputnik el 1957; arribada de l'Home a l'espai el 1961); l'energía nuclear i armamentística; la medicina...Tots aquests camps i molts d'altres estaven relativament avançats respecte a Occident i la ciència soviètica tinguè gran projecció internacional.
No obstant, hi hagueren casos en els que la pseudociència (es a dir, tots aquells estudis que suposadament son científics peró no es basen en un estudi real ni aporten proves: radiestèsia, parapsicología, creacionisme...) s'imposà. Es el cas de l'anomenat Lisenkoïsme o Lysenkisme, teoría biològica pseudocientífica que perjudicà greument l'agricultura soviètica i la negació de la qual suposà per molts científics l'exili i fins i tot la mort...

Tròfim Denísovitx Lysenko va nèixer el 1898 a Karlovka, Ucraïna, fill d'una humil família de pagesos. De ben jove, s'interessà per l'agricultura i feu estudis d'agronomía a Kiev. A finals dels anys vint el trobem treballant a Bakú, on afirmà haver descobert un procediment mitjançant el qual, si congelem les llavors d'un determinat producte i les fem crèixer desprès a qualsevol lloc, aquesta planta es desenvolupa independentment de les condicions ambientals. Es a dir que si per exemple plantèssim llavors de taronger convenientment vernalitzades (congelades prèviament) als Pirineus, aquests creixeríen sense problema. Lysenko afirmava ser capaç de convertir el nord de Rússia (zona amb un clima sub-polar) en un territori ple de blat i altres productes agrícoles.
Contràriament al que ens podem imaginar, Lysenko no fou objecte de burla, ans al contrari, amb el suport del mateix Stalin fou elevat als graus més alts de la jerarquía científica soviètica. S'afirmà d'ell que era un "gran científic, fill del poble, que amb la seva intuïció ha fet descobriments innovadors per a la Ciència Universal". El que interessava destacar es que Lysenko era un científic gairebè autodidacta, no acadèmic, i que gràcies al Comunisme havia pogut fer els seus descobriments. No cal dir que tot i escriure tractats sobre la seva teoría, els seus experiments no donaren cap èxit...

El fons de la questió es que Lysenko basava la seva teoría en el Lamarckisme (per el biòleg francès Jean-Baptiste Lamarck, un dels precursors de la genètica). El Lamarckisme afirma que els èssers vius (siguin animals o vegetals) no porten caràcters genètics adquirits, sinó que aquests van canviant depenent de l'ambient. Per entendre'ns, sería com afirmar que els negres afroamericans o que viuen a Europa, a base de viure en climes més freds i menys assolellats que l'Àfrica, s'acabaràn convertint en blancs...Aquesta teoría va ser desmuntada totalment per la genètica de Mendel, que es la que actualment s'accepta.
Lysenko era per tant un Lamarckista convençut, i tots els biòlegs i genetistes que se li oposaren foren apartats de les universitats amb l'excusa que eren uns "burgesos contrarevolucionaris i agents d'Occident". Nikolai Vavilov (genetista de renom) i altres científics que havien criticat Lysenko foren deportats al Gulag on moriren a causa de les privacions i els mals tractes.

Amb la mort de Stalin (1953), el poder de Lysenko s'apagà en els cercles científics i les seves teoríes foren definitivament rebutjades (en els aproximadament trenta anys que durà la seva influència, no fou possible fer crèixer blat a l'Àrtic ni llimoners a Sibèria). Els científics opositors que restaven vius retornaren dels camps de treball i la ciència soviètica poguè deslliurar-se de les pseudociències anteriors i esdevenir la potència científica que tots coneixem. No obstant, a països amb un comunisme dur com la Xina, les teoríes de Lysenko foren acceptades ben bé fins als anys 60.

Tròfim Lysenko morí completament oblidat i desacreditat el 1976.


Font: http://webpages.dcu.ie/~sheehanh/lysenko.htm