dijous, 8 de gener de 2009

L'Espiritualitat Russa (i III). Les sectes

Iniciem la tercera part dels articles dedicats a les corrents espirituals del poble rus. Si en els altres dos vàrem parlar de l'esglèsia oficial (la Ortodoxa) i de les "desviacions" més o menys tolerades que va generar, en aquest cas parlarem de les sectes que, sobretot als s.XVIII-XIX, tingueren una certa presència al territori de l'imperi rus.

A mitjans del s.XVII, sorgeix un grup ben curiós: un tal Daniil Filipóvitx es proclama "Senyor dels Anfitrions" i al seu temps, afirma que un altre desconegut, Ivan Suslov, es el "Fill de Déu". A la Rússia encara medieval d'aquell segle, aquesta afirmació comportava, com ens podem imaginar, el turment, així que Filipóvitx i Suslov foren executats al Krèmlin. Peró havien tingut temps de deixar petjada: un grup anomenat els khlisty (flagel.lants) es dedicà a propagar les seves idees que, com veurem, eren força curioses...

Segons els khlisty, l'Esperit Sant, al haver abandonat la terra quan Filipóvitx i Suslov foren executats, s'havia d'encarnar de nou en algú: aixó volía dir que TOTHOM era candidat a rebre aquesta benedicció (no es estrany que els més humils seguíssin la secta...), tot home podía ser Crist i tota dona la Mare de Déu. Per a fer-ho, havíen de viure en comunitat i deslliurar-se, com no, dels plaers terrenals. Peró aquí ve el més curiós: que per purgar un pecat, aquest s'ha de fer. El cas es que els khlisty organitzaven unes orgíes al mig del bosc que no tenien res a envejar a una bacanal romana. Havent dansat els seus balls donant voltes com els dervitxos turcs que dansen en cercle, s'ajeien al terra i agafant un membre de la secta de l'altre sexe, començaven a unir-se per tal de concebre fills que esdevindríen Crists o Mares de Déu...impressionant, no?

Els khlisty existiren fins a principis del segle XX, amagats, a les muntanyes i boscos. I aquí entra en escena un personatge conegut per tothom: el monjo boig Rasputin: el sinistre curandero havia sigut khlyst a la seva joventut i aixó fa entendre moltes coses que s'expliquen d'ell (ho farem en un altre article). Només direm que Rasputin, desprès de les seves orgíes i borratxeres, queia en un estat de decaiment, com si es penedís d'aquells actes: era la penitència khlyst, que no impedía tornar a practicar els mateixos actes una i altra vegada. Coses de la religió (o dels instints, vés a saber...)


Rasputin amb un grup d'admiradores

I dels plaers i benediccions del sexe passem al punt contrari: la castració. Kondraty Selivanov, un khlyst descontent amb la luxúria dels seus correligionaris afirmà que nomès la castració era el mitjà per arribar a la perfecció. Així que a finals del s. XVIII va convèncer a alguns components de la secta perquè prescindíssin del seu membre viril. Segons Selivanov, hi ha un passatge bíblic (Mateu 19:12) que afirma: "hi ha eunucs que naixeren així del ventre de la seva mare i n'hi ha que ho van ser pels homes, i n'hi ha que ho van fer per amor al regne dels cels: el que pugui entendre, que entengui"...Sembla que ell pensava haver-ho entès. I d'altres tambè, encara que pugui semblar curiós.

El procediment podia ser mitjançant ferro roent o destrals. Tambè a les dones se'ls extirpaven els órgans sexuals externs (encara avui es fa en alguns indrets de l'Àfrica, lamentablement) o fins i tot els pits. Encara que sigui esgarrifós, fins i tot se sap de membres de l'aristocràcia o militars importants que ho van fer, convençuts de que així aconseguiríen la salvació. Peró el govern no restà indiferent: els skoptzy foren durament perseguits, tot i que es creu que, al igual que els khlisty persistiren fins fa uns cent anys.


Per saber més d'aquests grups recomanem la lectura de: Rasputin, los archivos secretos; Edvard Radzinsky, editorial Crítica, 2002