Solovki fou un centre monàstic important des del s.XV; els monjos que allà vivien foren grans transmissors de la cultura russa. Tambè, als anys 20, fou en aquestes illes on es crearen els primers camps de treball (o més ben dit, de concentració) de l'URSS. Els zeks (presoners) moríen com mosques en aquestes desolades illes nórdiques, en un clima fred, humit i marcat per les llargues nits hivernals. De tot aixó ens en parla Wilk, peró el més interessant es la descripció que fa de la vida diària d'aquesta comunitat, "el seu autor, que no dissimula el seu despreci per la literatura europea de viatges, es proposa el.laborar un retrat fidedigne d'una remota regió russa sense recórrer a imatges superficials o paternalistes". La vida monàstica (que ha tornat a les illes), peró tambè els pescadors, els turistes que visiten el monestir, els antics interns al camp i els alcohólics i les prostitutes que habiten al poblat desfilen per les pàgines del llibre, deixant veure que un lloc tan remot tampoc està tan lluny dels problemes humans. No obstant, tot queda mitigat per la grandesa i bellesa de l'immens paisatge del nord, les blanques nits d'estiu i l'aurora boreal.
Tambè es interessant llegir sobre la imatge que es tenia a la resta d'Europa sobre Rússia. Segons Wilk, "cap poble d'Europa tenia tanta mala fama com els russos. Perqué? Per que cap altre poble s'assemblava tant als europeus sense arribar a ser-ho". Rússia, els russos, són per a Occident com una imatge distorsionada en un mirall de nosaltres mateixos, del que ens fa por com a occidentals (l'autoritarisme, l'hermetisme, l'alcoholisme...). Per aixó aquest país ha despertat sempre tanta fascinació.
Per qui vulgui conèixer de primera mà com es viu a la Glubinka (la Rússia profunda, l'autèntica, allunyada dels jerarques del Kremlin i de les intrigues de la capital), aquesta obra constitueix una lectura imprescindible.
El monestir de Solovki
Diario de un Lobo
Mariusz Wilk
Alba Editorial
BCN, 2009
278 pàg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada