Transnístria, el país que no existeix

Aquest últim any, hem sentit a parlar als mitjans de comunicació de territoris fins ara gairebè desconeguts que han assolit un cert grau d'independència. Si exceptuem Kosovo (conegut malauradament per les guerres ètniques dels 90), hi ha 3 països situats a l'espai ex-soviètic que constitueixen estats sobirans de facto, es a dir, amb una moneda, un parlament i un exèrcit propis. De 2 d'ells no en parlarem perquè ja n'hem sentit a parlar a l'estiu: Abjàsia i Ossètia del Sud. Peró el tercer, rarament surt a les notícies. Ens referim a Transnístria (Pridnestrovie en rus), un país que pel nom, sembla tret d'un còmic de Tintin.

Aquesta estreta franja de terra situada a la frontera entre Moldàvia i Ucraïna es un dels territoris més aïllats i desconeguts d'Europa. No surt a cap atlas perqué ningú reconeix la seva sobiranía (fins i tot Rússia només li concedeix un tímid reconeixement) peró les autoritats locals celebren cada 2 de setembre el Dia de la Independència. De qui? doncs de Moldàvia, el 1990. Aquell any, la població eslava (russos i ucraïnesos) que vivía al marge esquerra del riu Dnièster, veient que la URSS estava a punt de caure i que les autoritats de la República de Moldàvia imposarien la seva llengua (el moldau, dialecte romanès, per tant, d'orígen llatí) i noves lleis al territori, van decidir segregar-se i continuar amb les tradicions soviètiques. Desprès d'una curta peró sagnant guerra, l'estiu de 1991 es va arribar a una treva que deixava les coses com estan fins ara. Moldàvia, en realitat, està dividida en 2: el territori del Govern i la franja de Transnístria, un territori rebel peró amb una forma estatal própia. Una petita força formada per tropes internacionals vetlla la frontera perqué les armes no tornin a disparar-se a les ribes del Dnièster.


Situació de Transnístria (Pridnestrovie) a Europa

La gent que la coneix, afirma que Transnístria es com un museu de l'època Soviètica a l'aire lliure: l'escut, les escultures de Lenin, els uniformes de l'exèrcit i l'estil pseudo-autoritari del president Igor Smirnov fan que aquest país no reconegut hagi estat descrit com una "URSS en miniatura". Peró no ens enganyem, el lliure mercat es el sistema imperant i les companyies privades dominen els carrers de la capital, Tiraspol. Nomès s'ha conservat la iconografia soviètica com a senyal distintiva respecte als seus veïns moldaus, per demostrar que els transnistrians son hereus de l'URSS i d'orígen eslau.


Escut oficial de Transnístria

Transnístria té 550.000 hab, majoritàriament russos i ucraïnesos. Tambè hi ha moldaus i fins a la II Guerra Mundial, els jueus i els alemanys hi eren presents. Les llengües oficials son 3: les eslaves esmentades i el moldau, peró escrit en alfabet ciríl.lic com en els temps soviètics. Aixó es va fer per allunyar el moldau del seu orígen romànic i acostar-lo als altres idiomes de l'URSS (no cal dir que a la Moldàvia independent es va tornar a adoptar la grafía llatina). La moneda es el ruble de Transnístria. Els transnistrians tenen passaport propi, peró de poc els serveix, ja que a ulls de la resta del món son ciutadans moldaus.


Carrer de la capital, Tiraspol


Les velles tradicions i uniformes de l'URSS encara hi son presents


Igor Smirnov, president de la República Moldava de Transnístria (aquest es el nom oficial), no reconeguda per cap estat sobirà del món


Tiraspol des del Dnièster

El futur dirà quin serà el destí de Transnístria: integració a Moldàvia amb un estatut propi; independència plena; annexió a Rússia (aquesta possibilitat no s'ha d'excloure, ja que Rússia està interessada en protegir el seu flanc sud-oest de membres de l'OTAN com Romania. Transnístria en aquest cas, jugaría el paper de mur de contenció)...totes aquestes solucions es poden produïr.


Les imatges provenen de http://pridnestrovie.net