dimecres, 4 de novembre del 2009

Ferran Sor, el músic català que va inaugurar el Teatre Bolxoi

Reproduïm, amb permís del seu autor, el sr. Armand Sanmamed, una petita biografia d'aquest personatge fins ara desconegut per a nosaltres i que ,com a russòfils i catalans, ens ha cridat molt l'atenció. L'original (així com d'altres informacions interessants sobre la nostra història) el trobareu a la web de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya


L’Escolania de Montserrat, de la qual tenim notícies escrites des de principis del segle XIV, ha estat, tradicionalment, bressol de bons músics, alguns dels quals han aconseguit un reconeixement universal. Un d’aquests músics de fama universal, tot i que força desconegut encara entre nosaltres, va ser el guitarrista i compositor Ferran Sor ( o Sors).

Ferran Sor va nèixer a Barcelona, l’any 1778. Es va formar com a músic a l’Escolania de Montserrat. Tot i que durant la guerra del Francès, en un primer moment, va combatre els francesos, es va acabar afrancesant i va haver de marxar a l’exili, amb el retorn al poder de Ferran VII. Va viure a París, entre els anys 1813 i 1815, i a Londres, entre 1815 i 1823, any en què es va traslladar a Rússia. Va compondre ballets, simfonies, música religiosa, cançons i, fins i tot una òpera. Va ser un músic i compositor reconegut en la seva època i, més enllà, ha esdevingut un dels grans referents mundials de la guitarra, sobretot pel seu cèlebre tractat Méthode pour la Guitare, considerat un clàssic d’aquest instrument.

A Rússia va tenir una consideració especial: va compondre una marxa fúnebre per al funeral del tsar Alexandre I i el ballet Hercule et Omphale per a la coronació de Nicolau I. El seu ballet Cendrillon va ser l’obra escollida per inaugurar el famós Teatre Bolxoi de Moscou, el 18 de gener de 1825.

L’any 1827 va tornar a París on residiria fins a la seva mort, l’any 1839.


Armand Sanmamed

2 comentaris:

Anya ha dit...

Moltes gràcies pels teus articles, són interessantíssims! Saps trobar molt bé els temes - al menys a mi que em sento una mica a cavall de les dues cultures em fan molta il.lusió! :)

Oriol Ribas ha dit...

Большое спасибо за внимание!

Aixó es el que intentem: acostar les dues cultures i explicar els contactes històrics que hi han hagut. M'alegra saber que t'hagi interessat.