Com hem vist, Sadurní Ximénez portava una vida dedicada a l'intriga i als viatges durant la seva llarga etapa russa. No obstant, la literatura també era un dels seus interessos. Coneixedor profund dels escriptors russos, fou el primer traductor de les obres d'Anton Txékhov (autor, entre d'altres, d'Oncle Vània; La gavina, L'hort dels cirerers...) al castellà. A mig camí entre la literatura i l'ideari polític, se sentí atret per les idees paneslavistes i tradicionalistes de Dostoievski. Aixó implicava una certa mentalitat reaccionària i la consideració del Tsar com a garant de l'estabilitat russa i encarnació del seu caràcter nacional. La seva suposada col.laboració amb els serveis secrets russos i els seus escrits al diari petersburgués son una bona mostra de l'identificació de Ximénez amb el conservadurisme rus d'aquell temps.
El 1917 tot canvià. La Revolució russa també arribà a la finca de Mogilev i Ximénez, igual que molts russos, haguè de marxar. El seu caràcter no li haguès permés de viure a la nova Rússia bolxevic on el seu passat de col.laboració amb el tsarisme haguès representat una senténcia ben dura tot i ser estranger. Així doncs s'establí amb la seva esposa i fills a Barcelona on matava el temps a l'Ateneu llegint la premsa internacional o fent xerrades; durant aquella època, tornà a coincidir amb Francesc Cambó i fins i tot realitzaren un viatge plegats a Orient Próxim d'on tregué informació per escriure un llibre - L'Asie Mineure en ruines, publicat a París- on explicava la guerra greco-turca que llavors s'estava produïnt.
Finalment, passà un fet bastant absurd. Un dia, mentre estava reunit amb la seva família a Barcelona els hi diguè:
-Surto un moment a comprar El Noticiero.
i passaren les hores i els dies i Ximénez no apareixía...
Al cap d'un temps, fou localitzat a Atenes consultant biblioteques i vivint miserablement. No volía saber res de la seva vida anterior i ara es dedicava a investigacions sobre mitologia i arqueologia clàssiques. Ningú sap perqué va abandonar la seva família, tot i que Josep Pla, que coincidí amb ell a Estocolm, afirma que Ximénez volía recaudar diners fent conferències per poder tornar a Rússia a recuperar la seva propietat, cosa bastant improbable, ja que els comunistes no ho haguèssin consentit, tot i que ell estava disposat a aconseguir-ho fos com fos.
A Estocolm, Ximénez vivía en un hotel acompanyat d'una secretària jove peró d'aspecte molt deixat; ell mateix semblava pres d'un estat d'ànim exaltat sobre les seves investigacions, peró el cas es que només pronuncià una conferència i desprès se li perdé la pista un altre cop.
A principis dels anys 30, Ximénez era a París on morí el 25 de març de 1933 als 80 anys, atropellat per una motocicleta. Sembla que estava treballant en un llibre sobre la cultura bizantina.
Periodista, espia, conseller de monarques africans, traductor, historiador, rodamón...Sadurní Ximénez fou segurament producte d'una època peculiar i irrepetible, o bé una personalitat excèntrica com les que ja no es troben...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada