dissabte, 10 d’octubre de 2009

La misteriosa vida de Sadurní Ximénez (I)

Ha sigut llegint el llibre de Domènec Pastor Petit Els espíes catalans (Ed.Proa, 2006) que hem conegut la vida d'un personatge oblidat, un d'aquells bohemis rodamons de principis del segle XX que rarament són recordats i que estan condemnats a permanèixer a les tenebres de l'història. Es tracta del menorquí Sadurní Ximénez.

Sadurní Ximénez Enrich nasquè a Maó el 1853. De ben jove, destacà en el periodisme escrivint articles per a la premsa menorquina sobre la Tercera Guerra Carlista. En aquesta època, es canvià el cognom Jiménez per Ximénez (no sabem el motiu. Ho feu per catalanitzar-lo?; per admiració cap a una estética medievalitzant?; per un cert esnobisme?). Al 1877, aconsegueix esdevenir corresponsal del setmanari madrileny La Actualidad a la guerra russo-turca i allà començen les hipòtesis i les aventures. Es casà amb una dama russa filla d'un general i es trobà en possesió d'una finca rural de gran extensió a Mogilev (actual Bielorrússia) on visquè rodejat de llibres i col.leccions d'art oriental. Fins aquí podríem pensar en un retir a una edat bastant jove gràcies als béns de la família de la seva dona, peró el cas es que alguns testimonis coincidiren amb ell a diferents llocs del planeta en circumstàncies bastant curioses..

El 1896, durant la guerra entre Itàlia i Abissínia, un enviat de la comissió internacional que controlava el conflicte, Joaquin Beneyto, en trobar-se amb el Negus (emperador) etíop, quedà astorat: "¿Y quien dirás que nos recibió y trató con nosotros como alto dignatario de la corte del Negus?, escrigué en una carta, Pues ¡un catalán!. Aquest català era Ximénez (Josep Pla, que el tractà als anys vint, afirma que Ximénez parlava un català balear amb molts cultismes). Igualment, Francesc Cambó coincidí amb Ximénez el 1905 a Tànger i el 1908 a Constantinoble (Istanbul). Aquesta última trobada es encara més rocambolesca. Cambó s'assabentà que havia sortit una publicació que atacava els reformistes turcs que volíen derrocar al Soldà Abdul-Hamid. Doncs bé, dirigint-la s'hi trobava Ximénez, que no escatimava insults contra els revolucionaris. Qué hi feia a Istanbul exercint de portaveu del sanguinari Soldà contra uns opositors polítics?. Com es que el trobem de conseller del Negus?. Podría ser simple esperit d'aventura, peró segons Josep Pla, Ximénez li confessà que tambè havia desenvolupat tasques d'espionatge contra els britànics a la frontera de l'Índia per compte dels serveis secrets russos. (Recordarem que a la segona meitat del s.XIX, Gran Bretanya i Rússia portaren una mena de "Guerra Freda" pel control de l'Àsia Central). Ximénez, per tant, hauria sigut un agent de l'Okhrana, la temible policía secreta del Tsar, portant a terme missions ignotes a llocs tan remots com Abissínia (recordem que aquest país africà - actualment Etiòpia- es de religió ortodoxa, igual que Rússia), la frontera afgano-índia o mantenint l'statu quo de l'Imperi otomà (rival debilitat de Rússia. A aquesta, segurament li interessava una Turquía dèbil i la millor manera era mantenir el poder de l'incompetent i cruel Abdul-Hamid).

Ens movem en el terreny de l'hipòtesi, peró la descripció del personatge al llibre de Domènec Pastor i les dades de Josep Pla, ens han fet pensar en un intrincat joc d'interessos que haurien tingut a Sadurní Ximénez com a agent.

Per si fos poc, a principis del s.XX, Ximénez col.laborà amb el diari petersburgués Novoe Vremya, de caràcter ultraconservador. Des d'aquella publicació, per cert, sortiren moltes de les teoríes que confluirien en l'existència dels "Protocols dels Savis de Sió" (conegut pamflet antisemita - la falsedat del qual es va demostrar ja als anys 30 - que explicava l'existència d'un complot per part dels jueus per dominar el món).

2 comentaris:

Ignacio F. de Bobadilla ha dit...

El cambio de la "J" por la "X" es muy corriente. Recordemos MÉXICO y MÉJICO, Tejas y Texas, Jerez y Xerez, Jimena y Ximena, Oaxaca y Oajaca, etc. etc. En realidad el sonido de la "jota" en griego era una letra de trazado muy similar a la actual "X". En mi opinión lo correcto hoy en día es escribir "J" y quienes escriben su apellido con "X" lo hacen más bien por esnobimo.
Ignacio Fernández de Bobadilla

Oriol Ribas ha dit...

Apreciado sr. Fernández.
Ciertamente, el mismo Sadurní Ximénez signaba con esta variante, con "X". Seguramente por esnobismo, como usted dice. Le debió parecer muy común su apellido y por ese motivo cambió la letra.
Cordiales saludos
Oriol Ribas