Agraïm a la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya i al sr. Armand Sanmamed que ens hagin respost i publicat una carta que els hi vam enviar referent a les relacions entre l'insigne Ramon Llull, la traducció de les seves obres al rus ja al segle XV i la fabricació de la vodka. Ho reproduïm ja que creiem que es una informació molt interessant:
Carta del lector. Oriol Ribas: Ramon Llull i el Vodka
L’Oriol Ribas, seguidor de la nostra pàgina web i responsable del blog Rússia al cor http://russialcor.blogspot.com/ que té com a finalitat acostar dues cultures aparentment tan distants la catalana i la russa i que us recomanem, vivament, que visiteu, ens envia aquesta carta que ens ha semblat interessant reproduir i respondre. Diu l’Oriol:
"Benvolguts,
us envio un fragment de l'obra d'Alejandro Muñoz-Alonso La Rusia de los Zares (Ed. Espasa, 2007, pàg. 46) que m'ha semblat molt interessant. Parlant de la teologia russa de finals del s.XV (época en la que l'estat moscovita comença a agafar embranzida després de la dominació tàrtara), menciona (això si, referint-se a Raimundo Lulio i a la seva condició de mallorquín) la figura de Ramon Llull. Això es important, ja que de fet, no fou fins al segle XVII que es començen a conèixer autors occidentals a la cort i establiments religiosos moscovites:
Despertó un enorme interés la figura del mallorquín Raimundo Lulio y sus pretensiones de encontrar una "ciencia universal" hasta el punto que su obra Ars magna, Generalis et Ultima fue traducida al ruso. No fue esta la única influencia mallorquina y del propio Lulio en la Moscovia de esta época, ya que, por sorprendente que pueda parecer, según la tesis de G.Uspensky, en una obra publicada en Jarkov en 1818, la destilación del vodka se perfeccionó en Mallorca y fue transmitida a los genoveses por el propio Raimundo Lulio, de forma que este conocimiento llegó a Rusia a finales del siglo XIV o principios del XV , vía las colonias genovesas de Crimea. Desde nuestra perspectiva de finales del siglo XX resulta curioso señalar que fueron los médicos los principales introductores del vodka en Rusia y que esta bebida era popularmente considerada una especie de elixir de la vida dotado de ocultas propiedades curativas.
Us ho envio com a curiositat per si ho voleu investigar o publicar. Encara que sembli una nació molt pròxima, Rússia no s'obrí a occident fins al segle XVII, o sigui que veiem que, segons G.Uspensky, aquest fou en certa manera l'introductor del mètode de destil·lació del vodka (literalment “aigüeta”, en rus) entre els moscovites.
Cordialment,
Oriol Ribas"
Benvolgut Oriol,
Ramon Llull és, sens dubte, la figura més important amb què la cultura catalana ha contribuït al progrés del pensament universal. Les seves obres van influir en molts dels grans filòsofs europeus posteriors: Nicolau de Cusa, Picco della Mirandola, Ximenes de Cisneros, Agrippa von Nettesheim, Giordano Bruno, John Dee, Jacques Lefèvre d’Etaples o Condorcet i figura com un dels precursors de la informàtica per la seva influència sobre Leibniz, fins al punt que és el patró de les enginyeries informàtiques.
Llull va ser un home polifacètic, un Da Vinci medieval, interessat pels aspectes més diversos del coneixement. Filòsof, teòleg i poeta, una de les facetes menys conegudes de la seva personalitat és la de haver estat considerat un dels tres grans mestres de l’alquímia medieval, juntament amb Arnau de Vilanova i Joan de Peretallada (tots tres, curiosament, comparteixen el fet que els seus noms han estat tradicionalment llatinitzats per la historiografia espanyola amb una clara intencionalitat desnaturalitzadora).
Ramon Llull és el primer autor europeu que descriu el procés de destil·lació de l’alcohol. Arnau de Vilanova és el primer que descriu aquest procés no com a una mera teoria, sinó amb els detalls tècnics que permetien dur-la a la pràctica i és el primer que, a Europa, aprofita la descoberta per a usos terapèutics. Una altra de les descobertes de Vilanova va ser que els esperits d’alcohol barrejats amb plantes aromàtiques potencien la seva acció. Quant a Joan de Peratallada, va escriure un tractat molt influent titulat De consideratione quintae essentiae en què designava l’alcohol amb el termes aqua vitae o quinta essentia, que considerava la panacea contra tota malaltia. La seva defensa de la quinta essentia va ser molt important ja que va animar els farmaceutics a buscar i extreure altres quintes essències de minerals i plantes fet que va posar les bases de la iatroquímica que es va desenvolupar el segle XVI, fundada per Paracels.
Per això, no ens ha d’estranyar que Muñoz Alonso ens parli de la influència de Llull en la teologia russa ni que Uspensky el consideri l’introductor del mètode de destil·lació del vodka.
Cordialment,
Armand Sanmamed
enllaç: Ramon Llull i el vodka
2 comentaris:
Interessantíssim el fruit d'aquesta investigació, que ens descobreix una faceta inèdita (si més no entre nosaltres, tot i que alguns erudits russos ja la coneguessin) de la història de la ciència, en aquest cas de la ciència mèdica i de la que va precedir la farmacologia moderna. Valdria la pena divulgar més aquest fet, que depassa la mera anècdota i manifesta, d'altra banda, la importància que va tenir Llull, de la qual no tenim cap dubte.
Exacte, a vegades, tendim a ignorar els descobriments més propers i son els altres els qui en fan difusió. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada