dilluns, 15 de febrer de 2010

Testimonis catalans sobre Rússia (III). Josep Pla

Josep Pla i Casadevall (1897-1981) fou un dels escriptors més prolífics en llengua catalana. Des de ben jove, destacà en la prosa i en les descripcions de paisatges, gent, costums...

El nostre paisà (era empordanès) fou un reconegut periodista i durant la Segona República es feren famoses les seves cróniques parlamentàries. Després de la Guerra Civil (en la que tingué un paper encara discutit per molts a causa de la seva estada en territori de l' Espanya Nacional), fou un dels fundadors de l'Editorial Destino (que encara existeix) i poguè escriure lliurement en català. Aquesta editorial publicà els 45 volums de la seva Obra Completa, una bona mostra de la capacitat literària d' aquest autor.

El 1925, des del diari barceloní La Publicitat, rebè l'encàrrec de viatjar a Rússia per descriure els canvis que s'hi havien produït arran de la Revolució de 1917. Lenin ja era mort, peró el règim soviètic era gairebè desconegut arreu, així que molts periodistes i escriptors occidentals hi anaren durant la dècada dels vint per transmetre als seus lectors les impressions viscudes a la Rússia Soviètica. En aquells anys, Stalin encara no havia engegat el seu terror i el país vivia amb relativa llibertat, així que tot el món estava expectant per veure com funcionava l'experiment comunista. El nostre paisà Pla en fou un dels observadors. Fruit d'aquell viatge, en sortí el llibre Rússia, notícies de la URSS. Una enquesta periodística, de la que us n' oferim un petit fragment. Aquest està tret de l'edició de l' Obra Completa (Ed. Destino, 1974), vol. 5, pàg. 481-482:

El plat fort de Moscou -ja ho podeu suposar- es el Kremlin. Tothom n'ha llegit descripcions o n'ha sentit contar les belleses i les gràcies. Jo us diré només que la visió del Kremlin m'ha proporcionat una de les més grans emocions de la meva vida i que considero que per a veure aquest monument val la pena de passar per les incomoditats, no ja del viatge llarguíssim que cal fer per arribar fins aquí, sinó d'un viatge doblement llarg i pesat. Hi deu haver a Europa cinc ciutats indiscutibles: Roma, París, Londres, Constantinoble i Moscou. Moscou s'ha de posar en el rengle sense dubtar un moment, perquè el Kremlin és el millor que hi ha.

No sé si sabeu que Moscou és una ciutat amb riu. És un riu petit, com el Sena a París, i se'n diu el Moscova. Divideix la ciutat en dues parts desiguals. A la riba dreta hi ha la part més petita, que té poc interés. La veritable ciutat queda a la riba esquerra i fa com un semicercle sobre el diàmetre del riu. La part vella de Moscou queda al centre del diàmetre i s'estèn davant el riu. La ciutat nova li fa com una mena de capa roja i blanca i verda. I el Kremlin queda al mig del barri antic, davant el riu i encarat al sud-est, mirant totes les Rússies.

Passejant pel riu, podeu tenir una idea del que era el Moscou vell. Era un recinte tancat amb una muralla xinesa de rajols vermells, amb uns merlets més decoratius que militars i unes torres de vigilància brodades i pintades. Tot això encara avui es conserva intacte. Aquesta part antiga, peró, està dividida naturalment en dos compartiments, separats per una de les places més impressionants d'Europa: la Plaça Roja. El compartiment de l'esquerra, mirant al riu, formava la ciutat antiga i devia èsser habitada per la pobrissalla. avui, aquesta part és la City de Moscou: conté cases de despatxos, grans magatzems, una galeria monumental i moltes altres construccions modernes. De tota manera, s'ha conservat l' amplada dels carrers -que és minsa- i alguna casa antiga i fosca. A l'hora del treball en aquest barri es concentra l'animació de la ciutat i rumoreja com un rusc.