Sobre aquest llibre, en podem dir poca cosa perque encara no el tenim, peró havent-ne llegit referències en un article publicat fa deu anys i alguna ressenya literària a la xarxa, adelantarem que, escrit el 1908, representa un pas més en la creació de la ciència-ficció moderna (que tinguè en Jules Verne i H.G.Wells els seus màxims exponents). En suma, relata el viatge d'un militant comunista a...Mart!! on pot veure amb els seus propis ulls una societat marciana basada en el socialisme: allà els treballadors han aconseguit el poder i estan dirigits per una tecnocràcia dirigida: les ciutats son ultramodernes i els marcians son uns èssers amb gran longevitat ja que, mitjançant transfussions de sang han aconseguit allargar la vida. Leonid (nom del protagonista) veurà amb els seus propis ulls el que seria la Terra si la seva ideologia arribès al poder, i pel que sembla, no tot era del color de rosa a Mart. I recordem que la novela fou escrita deu anys abans de l' arribada dels bolxevics al poder.
Aquesta es la vessant més literària de Bogdanov, peró si mirem la seva biografia, veurem que en aquesta novela contè elements coherents amb el que creia (i no estem parlant amb la creença en marcians, per cert, abans que algú pugui imaginar que les coses van per ací). Bogdanov (de nom real Alexander Malinovski) era fill d'una familia de docents i de ben jove despertà en ell una gran passió per la ciència, la literatura i la política, activitat, aquesta darrera, que li comportà estades a la presó, períodes d'exili i el reconeixement del mateix Lenin de Bogdanov com a futura promesa dins el moviment bolxevic. Durant la seva etapa d'agitador polític tambè exercí de metge i escriguè alguns tractats d' economía i filosofia, camps en el qual demostrà ser bastant competent. Després de 1917 quedà en un segon pla respecte la classe dirigent comunista i el trobem dirigint l'Institut de la Sang de Moscou. Qué era aquest institut?
Bogdanov creia (seguint a filòsofs russos del s.XIX com Fiódorov) que era possible allargar la vida per mètodes científics. Això es basava en l' anomenat Cosmisme rus. El cosmisme es una tendència filosòfica exclusivament russa que pregona el millorament de les condicions humanes mitjançant la ciència i l'espiritualitat, tot una mica New Age, com diríem avui. Segons els cosmistes, l'Home, la Natura i fins i tot la Ciència formen un Tot i si aquests estan harmonitzats, es pot aconseguir acabar amb els sofriments de la vida humana. El mateix Fiódorov abans citat creia possible la ressurreció dels morts i aconseguir l'immortatiltat mitjançant medis científics (per desgràcia les seves investigacions no van donar cap fruit...) i afirmà que l'Home s'havia de superar a ell mateix obrint-se a l'Univers. Aquesta xerrameca tan pseudoespiritual, peró, fou seguida per gent com Tsiolkovski, pioner de la tècnica espacial (creà els primers coets propulsats) i influí en no poc grau en el posterior programa espacial soviètic. Quan Gagarin arribà a l'Espai, això fou saludat com un èxit inigualable (i ho era) amb termes metafísics (es parlà d'un nou Prometeu, de la creació de l' Home Interplanetari,etc) poc freqüents dins el materialisme marxista. Aquesta fou l' herència més visible del cosmisme.
I Bogdanov i el seu Institit de la Sang?. En aquella institució, Bogdanov experimentà amb transfussions de sang per saber si era possible rejuvenir i allargar la vida, fins que, injectant-se sang d'un noi tuberculós, quedà infectat i morí el 1928. Bogdanov aquí se'ns mostra com una mena de científic boig víctima dels seus experiments. I es que potser, tot i el noble propòsit de gent com Fiódorov i Bogdanov d'allargar la nostra estada en aquest Món, la Natura es el que es i hem d'assumir que algun dia deixarem de ser-hi (o no).
Per cert, que l'idea de momificar el cos de Lenin sorgí d'aquest Institut com a preservació del cos del Líder i metàfora de la immortalitat de les seves idees. Com veiem, ni el Comunisme escapa de la por a la mort i tot i intentar-ho amb mètodes científics, també creu a la seva manera en una transcendència i en un més enllà igual que ho fan les religions.
Alexander Bogdanov (1873-1928)
Mòmia de Lenin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada