El segle XIX es es segle del Romanticisme, i a l'igual que molts anglesos o francesos, els russos veuen en la Península Ibèrica un lloc exòtic, mig morisc, amb ballarines de colors, bandolers i un aire orientalitzant. Grans escriptors com Andersen, Merimée o Washington Irving visiten Espanya i descriuen el seu tipisme, peró...quan visiten Catalunya descriuen una terra laboriosa, més semblant a França o al Centre d'Europa. No els sembla el mateix país i veuen que la gent es diferent, que no encaixen amb el que han vist a la resta de la Península. El Fet Diferencial.
Mirem, si no, algunes opinons de viatgers russos a la Catalunya Industrial del segle XIX i principis del XX:
Barcelona, ja ho he dit, no és pas una vila espanyola, a penes resta catalana. És un sentinella avançat de la península, és més francesa que no s'ho creu ella mateixa....La riquesa de saba que corre en aquesta activa ciutat, la fa diferent d'altres viles d'Espanya
(Anatoli Nikolàevitx Demídov, 1847)
El poble senzill mira els castellans com a estrangers, com, per exemple, el nostre mugic mira el turc o l'alemany. Per a ell tots els espanyols son soldatones que arriben a Catalunya per recaptar impostos i apartar la gent pacífica del treball, tot sotmetent-los al servei de Castella, que s'ha convertit en un poble més dolent.
(Isaac Iàkovlevitx Pavlovski, 1885)
Ofendreu amb cruesa un català si li dieu castellà o espanyol. La seva llengua s'assembla al francès. Aixó es el Llenguadoc de Provença. Catalunya odia Espanya com tot país ric i il.lustrat pot odiar un de rapinyaire, dropo i ignorant que viu a costa seu.
(Vassili Ivànovitx Nemiròvitx-Dàntxenko, 1886)
Catalunya està sotmesa a forts impostos i aporta la meitat del pressupost espanyol...A Catalunya no veus pobres, que tant pul.lulen a les províncies centrals. Els menestrals i els pagesos es vesteixen bé i es comporten amb dignitat. Quan entren en un vagó donen la mà a tothom, tant si es tracta d'un oficial com d'un capellà; als cafès i als teatres veus sovint les bluses blaves del pagès al costat de l'esplèndid vestit de burgès; per a un advocat o un doctor no es considera cap malcasament maridar-se amb una pagesa.
(Aleksei Antònovitx Werner, 1909)
Veiem com aquests viatgers doncs, van veure que Catalunya es ben diferent de la resta d'Espanya. Fins i tot ja parlen del dèficit fiscal!
Entre els viatgers hi ha curiosos com el noble Anatoli Nikolàevitx Demídov; periodistes com Isaac Iàkovlevitx Pavlovski o Aleksei Antònovitx Werner; diplomátics com Iuri Iàkovlevitx Soloviov o fins i tot medievalistes que van arribar a ser invitats als Jocs Florals com Vladímir Konstantínovitx Piskorski, entre d'altres. Alguns, com Pavlovski, Dàntxenko o Díkgof van fer amistat o coneixença amb autors catalans com Narcís Oller, Àngel Guimerà o Eugeni d'Ors.
Per tant, recomanem aquest llibre no nomès com a russòfils o bibliòfils, sinó com una bona manera de conèixer des d'uns ulls completament neutrals com era la Catalunya dels nostres besavis i rebesavis.
La imatge de Catalunya a Rússia
Notes de viatgers russos dels segles XIX i XX
Josep M. Farré
Pagès editors
2010
216 pàgines
15€
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada