dijous, 26 d’abril del 2012
Ciència-ficció soviètica dels anys 20 (I). Introducció
En aquest blog, altres vegades ja hem tocat el tema de científics soviètics poc convencionals i creadors de projectes que s'allunyaven de la ciència ortodoxa (vegi's la nova genètica de Lysenko, l'intent de crear un híbrid d'humà i de simi d'Ivanov o les transfusions de sang per allargar la vida de Bogdanov). Aixó ens va fer formular les següents preguntes: va ser la Unió Soviètica primerenca una fàbrica de científics sonats?, com pot ser que l'estat que va ser capaç d'enviar el primer èsser humà a l'espai el 1961 (Iuri Gagarin) hagués donat crèdit uns anys abans a xarlatans tan notoris i fins i tot arribés a subvencionar els seus projectes?, era un estat d'ànim generalitzat?.
Per respondre a aquestes preguntes hauríem d'analitzar la nova visió del món que va crear el Comunisme a partir de la seva aplicació el 1917 desprès de la Revolució d'Octubre de Lenin. El Comunisme, com a nova ideologia, era portadora d'uns valors poc posats a la pràctica fins llavors: alliberament de l'Home, lluita de classes, materialisme dialèctic (que donava valor als nous progressos científics) i un anhel d'anar més enllà de les convencions socials de l'època. A aixó hi hauríem de sumar el sorgiment a partir de la segona meitat del segle XIX de la Ciència ficció tal i com la coneixem avui en dia: deixat de banda el Romanticisme inicial basat en històries de fantasmes i vampirs, els autors decimonònics busquen noves fonts d'inspiració en la tècnica, la ciència o les noves descobertes científiques. Es el pas per exemple, dels relats de Poe a les noveles de Jules Verne, H.G. Wells o Arthur Conan Doyle.
A la Rússia de finals del segle XIX-principis del XX, la nova tendència s'hi introdueix lentament. Amb el triomf de la Revolució Bolxevic però, es produeix una gran difusió de la literatura popular (aquesta arriba amb més facilitat a gran part de la població) i molts autors russos poden escriure i publicar relats basats en noveles estrangeres com les dels citats Verne o Wells (aquest últim per cert gran admirador de la Unió Soviètica, que va arribar a visitar). Uns relats que no obstant, porten un missatge implícit: els mons utòpics que descriuen estan basats en el Comunisme i els avantatges socials que aquesta ideologia aporta a la Humanitat...
En aquests articles, intentarem mostrar com la literatura de Ciència-ficció va influir en els primers anys de l'URSS: com els autors soviètics van escriure sobre viatges a Mart, sobre descobriments de noves terres, sobre experiments científics demencials, sobre distopíes socials. La URSS també tingué els seus Vernes, Shelleys o Lovecrafts.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada