dimecres, 21 d’octubre de 2015

Ciència-ficció soviètica dels anys 20 (IV). L'Home-amfibi d'Alexander Beliàiev

Alexander Romànovitx Beliàiev (1884-1942) es un d'aquells autors de Ciència-ficció que encara resten força desconeguts a casa nostra, tot i que alguns dels seus relats han aparegut en alguna antologia. Beliàiev no tingué una vida fàcil - fràgil de salut com era - i la literatura d'evasió va ser la seva manera de fugir de la realitat que l'envoltava. 
Fill d'un clergue ortodox, Beliàiev va néixer el 1884 a Smolensk. El seu pare el féu estudiar en un seminari per a que continués la tradició eclesiàstica de la família, però el jove ben aviat abraçà l'ateisme. Deixà els estudis al seminari i es dedicà a la jurisprudència, al teatre i a la música. Fins als trenta-cinc anys Beliàiev portà una vida certament còmoda i feliç, però la tuberculosi l'atacà amb força a aquella edat i mai més fou el mateix. Pràcticament paralític i havent de passar llargues temporades en sanatoris de Crimea i el sud de Rússia, s'aficionà a la literatura de Ciència-ficció -que fins llavors gairebé ni coneixia- i aquestes lectures tardanes de Verne o Wells foren les que influïren en la seva obra literària. En aquest sentit fins i tot el 1934 es trobà personalment amb H.G. Wells quan aquest visità Leningrad. Els seus relats l'últim habitant de l'Atlàntida (1925), L'Home-amfibi o Ictiandre (1928) -del qual parlarem tot seguit- o El laboratori de Dowell (1938) son una bona mostra del seu talent com a escriptor del gènere.
Havent perdut una filla a causa de la meningitis i pràcticament sense poder moure's de la cadira a causa de la seva malaltia, l'escriptura fou per a ell la seva salvació. No obstant això, la Segona Guerra Mundial tallà de cop la seva carrera. Morí de fred i de gana a principis de 1942 a causa del terrible setge alemany a la ciutat de Leningrad.

                                                 Alexander R. Beliàiev (1884-1942)

L'Home-amfibi o Ictiandre va ser publicat el 1928. Una de les particularitats d'aquesta obra es que -a diferència de la resta de relats de Ciència-ficció soviètics d'aquella època- l'acció no es situa en territori soviètic sinó a un país tan llunyà com l'Argentina. Ignorem quins motius van induir Beliàiev a fer aquesta tria, però això no fou impediment per a que l'autor introduís dins el relat conceptes del Materialisme Científic Marxista, com tot bon escriptor soviètic havia de fer si volia veure els seus textos publicats. En el cas de L'Home-amfibi, aquest aspecte ideològic hi és present en els experiments científics per millorar les condicions de vida humanes (es suposava que el racionalisme marxista aplicat a la ciència crearia una mena d'Home Nou).
A les costes argentines hi apareix un ésser estrany, un humà que habita sota l'aigua i que ataca als pescadors i als caçadors de perles. Un capità -Pedro Zurita- vol capturar aquell "diable marí" per utilitzar-lo en la recol·lecció de perles. En el seguiment de l'ésser es descobreix que de nit s'amaga en una cova submarina que condueix a sota la casa d'un tal doctor Salvator. El "diable marí" resulta ser Ictiandre (paraula composta del grec "peix" i "home"), un indi que fou adoptat per Salvator quan era petit i es trobava greument malalt dels pulmons. El doctor -per salvar-lo- li va implantar unes brànquies de tauró però això va condicionar a la criatura, que des de llavors va haver de passar molt de temps cada dia dins l'aigua. Quan estava a terra habitava al subterrani del doctor Salvator, on aquest feia experiments amb animals (aquí Beliàiev beu directament de L'illa del Doctor Moreau de H.G. Wells) no amb una finalitat malèfica sinó per trobar remeis i millorar les condicions de vida de la població indígena del país.


El capità Zurita aconsegueix capturar Ictiandre i el doctor Salvator és denunciat a les autoritats per haver experimentat amb un ésser humà. Al mateix temps, el bisbe local demana que Ictiandre sigui executat com a manifestació diabòlica que sembla ser (l'ateisme de Beliàiev i les campanyes antirreligioses del comunisme soviètic apareixen aquí denunciant el fanatisme religiós). Salvator, abans de ser empresonat, envia a Ictiandre a una illa on pot estar protegit.
Beliàiev ens planteja doncs el problema de l'ètica dels experiments amb éssers humans. Es lícit realitzar-los? La resposta de l'escriptor és clara: si serveixen per millorar les condicions humanes, sí. Això, que avui ens sembla molt reprovable, no ho era per als utopistes comunistes de principis del segle XX.