Aquesta opinió es, lamentablement compartida per molts suposats europeistes. El motiu es el següent: la por. Una por causada per la desconfiança cultural; per la propaganda negra que durant la Guerra Freda i abans presentava Rússia com un gegant inmisericorde (recordem l'imatge de l'ós rus que intenta menjar-se Europa a les caricatures britàniques i alemanyes del s.XIX o el trist crit de Rusia es culpable llençat per Serrano Suñer durant l'invasió alemanya de l'URSS el 1941. Recordem tambè l'imatge dels russos com a poble incivilitzat i bàrbar que durant molt de temps han utilitzat els alemanys i altres centreeuropeus). En resum, una imatge explotada en benefici del xovinisme més tronat. L'Europa avançada i democràtica del sr. Foix no te res a veure amb la Rússia del KGB, el knut (fuet emprat per torturar a l'antiga Rússia, com si l'Inquisició, la guillotina, la forca o altres mètodes de turment no fòssin invents d'aquells països que avui son perfectament occidentals), dels tenebrosos despatxos de la Lubianka...en fi, una imatge totalment desfasada. Aquests comentaristes, en canvi, s'emocionen en pensar en una Europa de model anglosaxó i pangermànic, obviant les aportacions eslaves i fins i tot mediterrànies (Aquest autoodi -el pensar que al nord d'Europa son millors que aquí- es molt típic i l'hem sentit moltes vegades a casa nostra: hem de ser com a Dinamarca; ens cal el model parlamentari anglès, etc... sense tenir en compte les característiques del caràcter llatí).
Com imaginar Europa sense Rússia?. Com no considerar europees les magnífiques composicions de Txaikovsky, Borodin, Musorgsky?; com no llegir Dostoyevsky, Tolstoy o Turgènev i endinsar-nos en una de les millors literatures realistes del s.XIX?.
Pel que fa a la democràcia hi ha molt a dir encara, es veritat, peró...no va ser la Veche (assemblea) de Nóvgorod una de les primeres democràcies de l'Europa Medieval (juntament amb el parlamentarisme català o el sistema suís) abans que Rússia fos dominada pels moscovites al s.XV?.
Europa es diu filla de la Il.lustració...quin monarca millor que Caterina la Gran representa aquest esperit?. Amiga de Voltaire, va fer cridar a Sant Petersburg els millors pensadors europeus, va fer millorar les condicions de vida dels camperols i va redactar un nou codi legal igual que el de la resta de països europeus.
En fi...hi ha molt a dir i tothom es lliure d'opinar, peró creiem que una Europa que no tingui en compte el seu veí rus, es una Europa amputada.
Caricatura alemanya del 1914. Rússia es representada com un gegant barbut amb un knut (fuet) i una ampolla de vodka.
4 comentaris:
Hola! La informació del teu blog és molt interessant. Estic fent el treball de recerca sobre Rússia i Catalunya, i m'agradaria poder contactar amb tu per tal que em donessis unes quantes idees claus, si us plau.
El meu e-mail és: charm_glitter@hotmail.com
Article "emocionat", que denota un cop més l'estimació (i coneixement) de l'autor vers Rússia.
Complicades, però, les relacions amb el "gegant" rus. Evidentment Rússia forma part d'Europa (no sols geogràficament), però difícil serà lligar UE i OTAN amb Rússia (bo i que, crec, hi ha intents d'acostament i les noves relacions establertes per Obama hi poden ajudar).
D'altra banda tenim una relació estreta amb Amèrica (no sols EEUU), i per alguna raó profonda és així (i mirem menys cap a l'est). En realitat Amèrica és filla d'Europa; la vàrem "crear" (més aviat anorrear...) els europeus! (els europeus anglosaxons i mediterranis)
Totalment d'acord amb tu. Encara hi afegiria alguna cosa: aquests comentaristes polítics "pro-europeus" no només somien amb una Europa de tall anglo-saxó, sino que aspiren a incloure-hi Ucraïna i, si poden, Bielorrússia. Per què Rússia no? Doncs perquè Rússia és l'única que pot plantar cara (i de fet ja ho ha fet) a aquest nou model. Rússia no podria entrar mai a la Unió Europea en la mateixa condició en que entren altres països de l'est del continent, és a dir, com a país "nou" que suplica submisament la condescendència dels grans amos occidentals.
Hi ha, però, un altra factor a tenir en compte. Rússia va néixer a Europa però es va estendre per tot el nord d'Àsia, fins al punt que avui dia la major part del seu territori se situa geogràficament a aquest continent. Evidentment, es tracta d'una frontera arbitrària (com totes), ja que la terra és igual a un costat i aun altre, però certament té el seu pes en la idea de Rússia com a entitat amb una identitat pròpia molt marcada i difícil d'encaixar en un concepte estret d'Europa.
Aquest article m'ha colpit i m'ha commogut.
Jo, ho he d'admetre, no he tingut bones relacions amb els nouvinguts eslaus del meu barri, però estic segur que ha estat una excepció dissortada.
Publica un comentari a l'entrada