dissabte, 2 de febrer de 2013

Relacions històriques entre Catalunya i Rússia (I). L'Edat Mitjana

Els primers contactes esporàdics entre Catalunya (o, més ben dit, els territoris que avui conformen els Països Catalans) i Rússia es remunten a l'Edat Mitjana. Abans d'això, a l'Edat Antiga, no podem parlar d'intercanvis, ja que com es sabut, les nacions europees apareixen a partir de l'Alta Edat Mitjana, quan, a causa de la fragmentació dels grups lingüístics i ètnics preexistents, apareixen les actuals nacions basades no només en els costums i les tradicions sinó sobretot, en la llengua. Així, del grup romànic en sortiran per exemple el català o l'italià; del germànic l'alemany o l'anglès i de l'eslau el polonès o el rus, per exemple.

Es a partir de l'Edat Mitjana doncs que les fronteres comencen a estar ben definides i els pobles agafen consciència de la seva identitat. En aquella època, la identitat era basada sobretot en l'adscripció a un monarca concret o en molts casos, en seguir una determinada religió. Cap als voltants de l' any 1000 moltes de les nacions i estats actuals ja apareixen amb personalitat pròpia. Si mirem aquest mapa esquemàtic, hi reconeixerem molts països actuals: França, Escòcia, Dinamarca, Catalunya (Comtat de Barcelona), Hongria o Rússia (Kievan Rus en anglès al mapa, la Rus' de Kiev):


Europa pels volts de l'any 1000

Amb la conquesta de Mallorca per part de Jaume I i l'anexió del Regne de Sicília per part de Pere el Gran a finals del segle XIII, assistim a la creació d'una de les etapes més importants de la nostra història: l'expansió mediterrània. Els catalans es convertiren en la presència dominant en aquell mar, des de Catalunya fins a Anatòlia. I qui diu la Mar Mediterrània diu també Orient i la Mar Negra, i es ací que entrarem de ple en el tema que ens ocupa.

Tradicionalment, s'havia considerat que la presència catalana a la Mar Negra havia estat gairebé inexistent. Així, investigadors com Lluís Nicolau d'Olwer afirmaren a la dècada dels anys 20 que "El comerç català amb la tenebrosa Mar Negra i la gèlida Mar de Tana (mar d'Asov) hauria d'ésser limitadíssim als genovesos amb la seva colònia de Pera que tancava pràcticament el Bòsfor" (1). En altres paraules: que, com que l'accés a la Mar Negra estava controlat pels genovesos -llavors enemics acèrrims dels catalans- era gairebé impossible que els nostres avantpassats haguèssin pogut comerciar o establir-se en aquelles terres.

No obstant, les investigacions han avançat molt des de llavors i actualment es pot dir que hi va haver una certa presència catalana al que avui és Crimea i el sud de Rússia. En aquest aspecte, és imprescindible la consulta del magnífic treball d'investigació de Daniel Duran i Duelt Els catalans i mallorquins a la Mar Negra i a la Tartària (2) (publicat dins l'obra Els catalans a la Mediterrània oriental a l‟Edat Mitjana, coordinada per M. Teresa Ferrer i Maillol (2000)). Duran i Duelt no només posa nom als mercaders, comerciants i (tot s'ha de dir) traficants d'esclaus tàrtars o circassians catalans i mallorquins que residiren a les colónies genoveses i venecianes de Caffa o Tana a Crimea i a la Mar d'Asov, sinó que ens parla del coneixement que es tenia a la Cort catalana d'aquelles llunyanes terres. Així, llegim com el rei Joan I d'Aragó fa cridar en 1394 a la seva presència el testimoni d'un mallorquí que havia estat força temps a Rússia i a Tartària:

Açi en Barchinona és vengut en Johan de Termens de Mallorcha ab una galiota lo qual nos ha aportat lo hom de què us havíem scrit qui es vengut de Rússia e de Tartària (3).


Fortalesa a l'antiga colònia genovesa de Caffa, a Crimea, on hi hagué presència de mercaders i comerciants catalans al segle XIV.

També, a causa del tràfic d'esclaus, alguns autòctons del que avui és Rússia i l'Orient europeu acaben vivint a casa nostra. Ja sigui portats pels traficants catalans, ja sigui que fossin comprats als mercats del nord d'Àfrica o Bizanci, hi ha documentació de la seva presència. Vet aquí com, l'any 1453 trobem com s'assegura (com si fos una casa o una propietat) una esclava russa a Barcelona:

...del qual promet ésser tengut sots obligació de sos bens, prenen en si lo risch e perill de mort, lo qual en qualsevol manera se posqués seguir en una sclava e cativa del dit Bernat Miquel, principal seu, prenyada, appellada Juliana, de nació de rossos, de edat XXIII anys... (4).

Rossos equival en català antic a russos.

És inevitable pensar que el fill o filla de la tal Juliana es va criar entre els nostres avantpassats. Quanta descendència van tenir els esclaus russos, tàrtars o circassians a casa nostra?. Segur que alguns catalans tindran, sense saber-ho, orígens en aquelles llunyanes terres.

I volem acabar aquest primer capítol amb una dada ben curiosa i interessant. Com és sabut, l'Escola Cartogràfica Mallorquina fou una de les primeres del món. Els portolans catalans i mallorquins van ser de les primeres representacions del món conegut que es van fer a la Terra i crearen escola a tot el món occidental. Un dels mapes més cèlebres es l'Atles Català creat pel jueu mallorquí Abraham Cresques el 1375. Doncs bé, en aquest treball hi apareix amb claredat el nom de Rossia (Rússia) i el d'algunes ciutats russes com Tifer (Tver, al nord de Moscou) o Rostof (Rostov). Es, ens atrevim a dir i amb això acabem, que es una de les primeres representacions en un mapa mundial, de Rússia.


Detall de l'Atles Català d'Abraham Cresques (1375).

Notes:
(1). Citat dins Dolça Catalunya, volum IV, Barcelona, Editorial Mateu, 1968, p.380
(2).Es pot llegir tot el treball en aquest enllaç: http://www.academia.edu/587285/Els_catalans_i_mallorquins_a_la_Mar_Negra_i_a_Tartaria
(3), op.cit
(4) Lluïsa Montfort, 1001 Curiositats de Catalunya, Barcelona, L'Arca, 2011, p.174