dimecres, 5 de febrer de 2014

Relacions històriques entre Catalunya i Rússia (II).Del segle XV al segle XVIII

S'ha de fer un salt de tres segles (des del XV fins al XVIII) per a tornar a trobar contactes directes entre Catalunya i Rússia. El replegament català sobre sí mateix causat per la Crisi (política i social sobretot) del segle XV va portar el nostre país a perdre posicions econòmiques i polítiques a escala internacional i -deixant de costat les investigacions sobre una possible descoberta catalana d' Amèrica- sembla ser que els catalans vam abandonar aquell esperit expansiu que ens havia caracteritzat al llarg dels temps gloriosos del nostre imperi mediterrani medieval.

Tot i amb aixó, a finals del segle XV trobem una mostra de contacte cultural entre Catalunya i Rússia que ens demostra fins a quin punt un dels nostres genis més preuats -Ramon Llull- va arribar a ser conegut a la llunyana Moscòvia. En aquest mateix blog ja vam publicar un article fa uns anys sobre la traducció al rus, a finals d'aquell segle, de la seva Ars Magna et Ultima i sobre la seva contribució en explicar el sistema de destil·lació de l'alcohol el qual, via les colònies genoveses a la Mar Negra, va ser introduït a Rússia donant lloc al clàssic vodka rus. En aquest enllaç hi trobareu tota la informació:
http://russialcor.blogspot.com.es/2009/11/ramon-llull-i-el-vodka.html

Així doncs com hem dit, hem de fer un llarg salt temporal fins al segle XVIII quan, una casa comercial barcelonina, la Francesc de Milans & C decideix establir una delegació a l'Imperi Rus, concretament a Sant Petersburg. L'home encarregat de representar els interessos de la companyia a la capital russa fou Antoni Colombí Payet (1749-1811), comerciant de Tossa de Mar. L'agost de 1773 (1) arribà a Sant Petersburg la primera expedició comercial catalana formada per dos vaixells carregats amb vi i tel·es estampades que serien venudes al mercat rus per veure si els productes catalans hi tenien sortida. Al principi sembla que el projecte no acabà de funcionar del tot, però Colombí persistí en quedar-se a Rússia com a únic comerciant català en aquell país i al cap d'uns anys (1785) fou nomenat primer Cònsol General d'Espanya a l'Imperi Rus. Des de llavors, Colombí compaginà la tasca diplomàtica pròpia del seu càrrec amb les activitats comercials iniciades feia temps. Tot i que Francesc de Milans & C ja s'havia retirat del mercat rus, Antoni Colombí creà una empresa pròpia i ell fou l'encarregat de continuar amb el comerç català a Rússia. Molts vaixells -sobretot barcelonins i arenyencs- fan aquells anys la ruta del Bàltic carregats d'aiguardent i indianes, tornant a Catalunya amb fusta i pells russes.


Sant Petersburg. Il·lustració del segle XVIII

També a la segona meitat del segle XVIII trobem més rastres de la presència catalana a Rússia. Per exemple, el militar i aventurer d'orígen català Josep de Ribas i Plunkett (1749-1800) destacà en les guerres russo-turques com a militar experimentat i participà també en la fundació de la ciutat d'Odessa, a la costa de la Mar Negra. Podeu llegir la seva biografia aquí:
http://russialcor.blogspot.com.es/2011/11/josep-de-ribas_10.html

Un altre personatge important pel que fa a les relacions russo-catalanes fou el músic i compositor valencià Vicent Martín i Soler (1754-1806), establert a Sant Petersburg des del 1788 i que arribà a ser compositor de la cort de la tsarina Caterina la Gran. Creà alguna òpera i acabà dedicant-se a l'ensenyament a la ciutat del Bàltic fins a la seva mort.

Nota:
(1). Mario Zucchitello, Un catalá a la cort dels tsars: Antoni Colombí Payet, comerciant i primer Cònsol General d'Espanya a Rússia (Tossa 1749-Sant Petersburg 1811), Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2008, p.58