dimarts, 21 d’agost de 2012

Ciència-ficció soviètica dels anys 20 (III). La fascinació pel Planeta Roig

El passat 6 d'agost varem conèixer la notícia de l'arribada del vehicle espacial Curiosity a Mart. Aquesta missió enviarà fotografies a la Terra del nostre planeta veí. No seran les primeres. Tots tenim en ment el terreny pedregós i rogenc de la superfície marciana, amb una atmosfera il·luminada d'un color igualment vermellós. Un immens desert sense vida però que recorda certs paisatges que podem trobar també aquí a la Terra. El cas es que Mart sempre ha estat considerat un planeta germà tot i la manca de vida, intel·ligent o bacteriana. Però qui sap...

La fascinació per Mart no es recent. Els astrònoms antics ja l'observaven amb interès. El 1877, l'astrònom italià Giovanni Schiaparelli va veure unes línies a la superfície marciana que molts van interpretar com a canals d'aigua fets per éssers intel·ligents. La hipòtesi de la vida marciana va agafar llavors gran volada i autors de Ciència-ficció com Herbert George Wells van plasmar aquest fet en obres com La guerra dels mons (1898) en la que uns éssers semblants a pops a bord d'immensos vehicles mecanitzats arriben a la Terra i destrueixen Londres fins que les insignificants bactèries terrestres acaben amb ells.

La possibilitat de viatges humans a l'espai ja s'havia popularitzat abans a través d'escriptors com Jules Verne i la seva obra De la Terra a la Lluna (1870).

A la Rússia de principis del segle XX, l'investigador Konstantin E. Tsiolkovski (1857-1935), teoritzador dels coets a reacció, ja afirmava que algun dia serien possibles els viatges tripulats a l'espai i a altres cossos espacials. El temps li va donar la raó: el 1961 Iuri Gagarin esdevingué el primer humà a l'espai i el 1969, Armstrong i Aldrin trepitgen la Lluna. De moment l'home no ha anat més lluny.

Però tornem a la Ciència-ficció de la Unió Soviètica primerenca. Analitzarem dues obres que ens parlen del viatge a Mart i la seva relació amb el Comunisme. La primera, tot i ser escrita abans de 1917, es una obra plenament ideològica i per això l'incloem. La segona, entra més dins del camp fantàstic i no té tanta càrrega política.

Atenció: aquests resums contenen Spoilers!

Estel Roig (1908)

(Per una aproximació a Alexander Bogdanov i el Cosmisme rus podeu consultar aquest enllaç):
http://russialcor.blogspot.com/2010/03/alexander-bogdanov-i-el-cosmisme-rus.html

La primera menció de Mart en una obra literària de Ciència-ficció que trobem a Rússia apareix al relat Estel Roig (1908) d'Alexander Bogdanov (1873-1928). Aquest revolucionari, escriptor i científic va plasmar en aquesta obra dos temes que, en principi, no tenien res a veure: la ideologia socialista i el viatge fantàstic a un altre planeta. Tot i ser un llibre d'evasió, l'objectiu era clar: fer arribar a la gent els principis comunistes en forma de relat de Ciència-ficció.


Alexander Bogdanov

Leonid, un revolucionari a la clandestinitat, coneix un dia un company de lluita que li fa saber que en realitat és un marcià vingut a la Terra per buscar recursos per al seu planeta. Aquest marcià (anomenat Menni) oculta el seu aspecte sota una màscara humana ja que, evidentment, la seva forma física hauria xocat al nostre planeta. Havent-li demostrat que efectivament no es un ésser terricola, Leonid accepta la seva proposta de visitar el seu planeta i se'n van cap a Mart en una nau propulsada amb radioactivitat. Durant el viatge, Leonid és instruït per Menni i els altres tripulants de la nau en la llengua i costums marcianes.

Ja al Planeta Roig (anomenat Estel per Bogdanov, no per ignorància sinó com a referència a l'Estel Roig del Comunisme), descobreix que un sistema socialista regna a Mart. La societat marciana ha anul.lat les diferències socials, no havent-hi classes ni propietat privada, els homes i les dones no es poden distingir ja que tots son iguals i van vestits idènticament, i es permet l'amor lliure. Tot es regit per un Consell Suprem i no hi ha un líder visible.

Leonid fins i tot té un romanç amb Netti, una doctora marciana la qual al principi no sap si es un ésser masculí o femení. Però no tot es alegria en aquesta utopia comunista: Mart no té prou recursos i els marcians han de buscar-los en altres planetes com la Terra o Venus, i alguns marcians estan a favor de colonitzar el nostre món per al seu profit. Per a fer-ho possible, caldria exterminar a tots els humans. Menni i Netti, els amics de Leonid, hi estan totalment en contra. Proposen prioritzar l'explotació de Venus que, tot i ser un planeta més difícil de colonitzar, poseeix més radioactivitat que la Terra i pot portar més riqueses als marcians.

Leonid s'enfronta amb Sterni, cap de la facció a favor de colonitzar la Terra i el mata. Però víctima d'una depressió profunda causada per l'atmosfera marciana i les diferències ambientals, es enviat de nou a la terra pels marcians, despertant-se en un hospital psiquiàtric. Allà,un dia s'escapa deixant una carta on explica al doctor en cap tot el seu periple espacial. Sembla que Netti l'ha vingut a buscar i han desaparegut per sempre...


Portada de la primera edició d' Estel Roig

Aelita (1923)

La segona obra que analitzarem ha tingut millor fortuna que l'Estel Roig de Bogdanov. Ja sigui a causa del seu autor, ja sigui perquè va ser portada al cinema. Aelita, d'Aleksei Nikolàievitx Tolstoi (1883-1945) ha passat a la història com una de les millors novel·les que parlen del viatge humà a Mart.

El seu autor, Aleksei Tolstoi, fou un dels escriptors russos més bons de la primera meitat del segle XX. Va cultivar tant la poesia com el relat costumista, la novel·la històrica, la sàtira o la ciència-ficció. Parent del gran Lev Tolstoi, pertanyia a una de les famílies nobles més importants de Rússia (era comte) i es va exiliar durant la Revolució Russa, però al cap de poc tornà al seu país on fou acceptat pel règim comunista. Per aquest motiu fou conegut com a l'Aristócrata Roig o el Camarada Comte. Gràcies al seu talent literari va poder sobreviure a les purgues stalinistes.


Aleksei Tolstoi (1883-1945)

En un proper article parlarem d'un altre llibre seu d'aquest gènere, però ara ens centrarem en el que li va donar més fama.

L'argument es força més elaborat que la novel·la de Bogdanov. L'enginyer Los posa un anunci a la porta d'un edifici abandonat (on ha estat fabricant una nau) demanant voluntaris per un viatge a Mart. Gusev, un soldat desmovilitzat i sense ocupació, s'hi interessa. El viatge, segons Los, no hauria de durar més de vuit o nou hores dins un coet de 8 metres i mig d'alçada (per a les dades tècniques, Tolstoi es basà en els estudis del ja citat Konstantin Tsiolkovski). Preguntat sobre la possibilitat de trobar vida en aquell planeta, Los afirma que es possible, ja que alguns científics terrestres han estat rebent senyals procedents de Mart en els darrers temps.

Quan llencen el coet, aquest agafa una velocitat de 500 km per segon i, efectivament, en el temps predit per Los aterren a la superfície marciana. Per saber si l'atmosfera es respirable, deixen sortir un ratolí de la nau i veuen que hi ha oxigen. Mart es un planeta rogenc i semi àrid poblat de cactus i fauna desèrtica. No triguen a trobar el primer marcià, un ésser molt similar als humans. Aquest, els invita a un beuratge semblant al vi. Continuen sols la seva exploració fins que són rodejats per uns soldats marcians i conduïts a la capital, Soatsera.


L'arribada a Mart

La capital no es precisament una utopia. La classe alta viu en un estadi ultra modern, mentre que la població resta esclavitzada. Aelita, filla del dictador marcià Tuskub els explica que el planeta estava poblat a l'antigor per una raça d'humanoïdes anomenats aols. Un mal dia, van arribar unes naus terrestres (Los i Gusev descobreixen que eren gent procedent de l'Atlàntida i la seva brillant civilització) i van esclavitzar els aols (sembla que això d'anar esclavitzant gent es una característica humana...). Els supervivents es van refugiar a les muntanyes i des de fa segles el planeta està dividit en castes socials dirigides per una mena de consell supeditat al pare d'Aelita.


Aelita, la princesa marciana

Els marcians, per tant, son uns éssers submisos, manats per un règim despòtic i com afirma la mateixa Aelita, desconeixen el significat de la paraula Felicitat. Gusev, ardent revolucionari, no trigarà a ordir una revolució per expulsar Tuskub del poder i alliberar el poble marcià. Però mentrestant, l'enginyer Los i la princesa Aelita s'enamoren...

Tuskub, veient que els terrícoles Los i Gusev només li portaran problemes, decideix eliminar-los. Gusev ha provocat una veritable insurreció de les classes baixes marcianes i es veuen obligats a refugiar-se a les muntanyes juntament amb Aelita. Desprès de moltes desventures i d'haver perdut a la princesa, els herois acaben fugint del planeta amb el seu coet, però un error de càlcul farà que triguin més de tres mesos a arribar a la Terra, on arriben desnodrits i exhausts. En temps terrestre, han passat quatre anys fora...


La fugida

Al cap d'un temps, Los rep unes estranyes senyals provinents de l'espai. Havent-les desxifrat, hi reconeix la veu d'Aelita que li diu on ets, on ets amor meu?.

Aelita va ser portada al cinema el 1924 (un any després de la publicació del llibre) pel cineasta soviètic Iàkov Protazanov.

Si ens hi fixem, deixant de banda els elements fantàstics, Bogdanov i Tolstoi van voler fer una metàfora del sistema comunista. Pel primer, Mart era la societat utòpica a aconseguir. En canvi Tolstoi, amb el seu Mart dividit en una classe alta i un poble miserable, va voler plasmar la realitat d'una Rússia molt recent, la de l'Antic Règim sota els tsars. Mart els servirà com a excusa per fer literatura social.

Si voleu llegir aquests dos llibres, els trobareu en castellà editats per l'editorial Nevsky Prospects.